marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de gener de 2015
0 comentaris

LES RAONS DE L’ALMOINERA

Per a l’almoinera, avui, diumenge de tendes obertes perquè demà arriben els Reis i sempre n’hi ha que esperen a escriure la carta en el darrer moment, no ha estat gaire propici: 12,32 euros, una misèria si comptam la gent que omplia el carrer comercial i les dues misses dominicals que ha seguit des del portal de l’església. Comptat i debatut, ha recollit la participació ordinària dels seus parroquians, alguns dels quals han anat a passar les festes nadalenques fora.

Mentre es prepara el cafè soluble amb llet –obsequi del jove eixerit de la botigueta de davant l’església- d’abans d’allitar-se en la rulot desballestada que comparteix amb els seu company ferroveller, torna a barrinar sobre la seva honorable condició d’almoinera i les servituds que comporta. Considera que la seva decisió de pidolar, presa fa una vintena d’anys, va ser un acte suprem d’honestedat que el cristianisme tenia en gran valor no fa tant i per això es crearen els ordres mendicants. Ella simplement acapta per ella, per aconseguir el necessari per viure amb un peu aquí i l’altre en el ja veurem. Ella només almoina per veure, per viure els sentits, per pensar, per enraonar quatre beneitures amb el seu company i res més. Viure, senzillament i natural, sense atendre cap altra raó que la immediatesa, el degoteig dels instants que no tenen amo ni van enlloc, i dels quals no n’has de passar comptes amb ningú.

No escomet ni emprenya els vianants, com els enquestadors o els que percacen socis per a tota mena d’oeneges del tercer sector, les bonifàcies del patrimoni, el medi ambient i la cura de les persones que atenen persones en destret. Ella es limita a posar el tassó de plàstic davant seu i a demanar una almoina per l’amor de Déu, per cap altra raó o motiu: no té fills ni cap ascendent per cuidar: sols es té a ella i la seva pacífica vida almoinera que comença a mitjan dematí i acaba tocant fosca. També procura pidolar el més endreçada possible per molt que tot el que du sigui donat per les ànimes caritataires, que encara n’hi ha i de cada dia més.

Li fan un rabier de no dir els almoiners sobrevinguts, que els diu, els que, engrunats per tota mena de mancances, escriuen en un cartró que tenen una caterva de fills que no poden atendre degudament i que per això demanen. Competència molt deslleial, assevera, perquè aquestes fretures escrites amb faltes d’ortografia no fan part de l’almoineria, sinó dels serveis socials.

En el fons, barrina en veu alta abans de fer el darrer glop del cafè amb llet, els almoiners i les almoineres com ella haurien de fer part del programa “Passion for Palma”, que els estrangers bé que solen ser generosos sobretot els mesos d’estiu, clar. Es tracta d’aprofitar que tot es bo per promocionar Mallorca i fer venir tota mena de caps de trons amb ganes d’engatar-se i de folgar –dir paraulotes mai no li ha agradat- amb qui sigui enmig del carrer.

Tanmateix, assevera ben acotxada al llit, una església sense un almoiner al portal és un munt de pedra forassenyada, freda, allunyada de Déu, impròpia de dir-se sa casa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.