Prendre la paraula

i per a mostrar,

roges intenses les ungles,

per sentir-los,

i rebre-hi l’impacte

de petons i carícies

quan no són només

recorreguts inerts per la pell. (…)

tens els peus davall

dels genolls

i nord enllà,

però fugint de significats i de diccionaris,

hi camines, nus i

depassats els sentits,

i el sentit,

vers l’allibera-

ment

del que el més pròxim empresona,

sovint sense adonar-se’n.

Bitllet d’anada

sense tornada,

amb dignitat a cabassos

i el món sencer per descobrir

de qui se sap més persona

que qui aconsella

servir cafès

i no és res més

que un més dels rancis

fastigosos,

dels gossos!

Cafè amb sal!,

i rocs al cap!…,

necessiten els amos

i els que en volen fer.

I en tindran…

Mentrestant,

no ens intimidaran

i intimarem

amb tantes mirades com

ens sedueixin

ens despullin,

ens sorprenguin,

ens prenguin

i ens vulguin explorar.

Per pures ganes,

per res més.

Perquè demà serà

quan vulguem que sigui,farts de promeses,

tan prometeus com som…

I dit això

queda clar

que la base de peus que ens cal

ha de ser una de gran,

no per aixecar gratacels

sinó cases de planta baixa,

on no cansi pujar

ni tan sols

amb els teus

d’ungles pintades.