Prendre la paraula

Aquests dies, la suma de materials per conrear i colgar la inquietud ha fet dos passes endavant. Sense ser exhaustiu:
-“La mosca tras la oreja. De la música experimental al arte sonoro en España”, de Llorenç Barber i Montserrat Palacios, d’Ediciones Autor, col·lecció Exploraciones. Madrid, 2009. Un llibre per llegir i escoltar a poc a poc (va acompanyat de quatre cd), amb sons que arriben a fer mal però que alhora deixen clar que la música ésmolt més que melodia, ritme i fins i tot música. Trobo que m’emociona llegir aquest llibre i això que només estic a les primeres pàgines, però Barber el conec una mica i aquí hi és sencer, sense desmerèixer la feina de la Montserrat, és clar. Em sembla que hi aprendré moltes coses.
-“Escucha esto”, d’Alex Ross, traducció de Luis Gago, Seix Barral, Barcelona 2012. Després de la crònica musical, filosòfica i social per l’Europa central del canvi de segle del XIX al XX, ara l’home aquest s’ha proposat explicar-nos, semrpe amb el seu estil literari i accessible, per què ens agrada Mozart o Nirvana. Primera línia del periodisme cultural amb coneixements enciclopèdics sobre tot el que diu.
-“De la brevedad de la vida y otros diálogos”, de Sèneca, Editorial Globus, amb la revista “Filosofía Hoy” que rescato cada mes del quiosc. Avui m’hi he enganxat tot i que aquests diàlegs ja els havia llegit fa temps. No és que sigui el meu filòsof de capçalera però algunes de les coses que diu sobre la vida i la mort m’interessen i força. Llegir-les, no us penséssiu… (Continua)

-“Últimes paraules”, de William Burroughs, traducció d’Eduard Mont de Palol, editat per Produccions Escopeta, Barcelona 2010. Trobat a Girona, a la Llibreria Les Voltes de tornada de la Catalunya del Nord. Sorprenent, sense cap mena de dubte, que això estigui en català i no en tingui ni idea, en una editorial que desconec si encara existeix però que només de publicar llibres així caldria que no desaparegués mai. Burroughs crepuscular, però molt lúcid, com qui no diu res…
“Aullido”, d’Allen Ginsberg, il·lustrat per Eric Drooker i traduït al castellà per Rodrigo Olavarría, Editorial Sexto Piso, Madrid 2011. Ja n’he parlat al bloc fa uns dies tot i que no paro de rellegir-lo, Falta una traducció en català urgent. I ben feta!!!
-“Bressol de gat”, de Kurt Vonnegut, traduït per Martí Sales, editorial Males Herbes, Barcelona 2012. Aquí espera, pacientment, que m’hi aboqui i en tregui el suc intens de la crítica social passada pel sedàs de l’humor i els somriures sempre necessaris.

La imatge és de “L’onada”, una història il·lustrada,sense diàleg de Suzy Lee que guarneix una de les parets de almeva escola-institut. Per no perdre’n ni una vinyeta…