Anticapitalista_3

Publicat al número 47 de la revista Catalunya

Anticapitalistes

Jordi Martí Font (Priorat)

Cada cop estic convençut que estar de moda no és bo, o com a mínim no és perillós per als perillosos, per això entre dir-nos antiglobalitzadors o altermundistes i anticapitalistes jo trio la darrera parauleta, perquè això d’altermundistes i antiglobalitzadors s’ho apropiaran primers els socialdemòcrates radicalets si els fa gràcia i es posa de moda; després ho adoptaran els que es diuen socialistes, que sempre queda bé; a continuació, els liberals progressistes; i al final fins i tot hi haurà dretans d’aquests que s’anomenen catalanistes aquí o qualsevol altra excusa a la resta del planeta que diran: "nosaltres tampoc estem per aquesta globalització"… i pam… cagada roc, l’endemà ells també seran anomenats antiglobalitzadors o altermundistes; i guanyada la paraula, el concepte caurà després.

            Ens les robaran aquestes paraules, tal com ens han anat robant el terme descriptiu que designa el capitalisme a finals del segle XX i començament del XXI, l’extensió sense antagonisme real d’aquest sistema econòmic, cultural i social i el que significa, la desaparició de cap altre motiu de vida que no sigui l’increment de beneficis com a únic objectiu i tot el que aquest sense sentit comporta i vol dir; és a dir la globalització. Que si un catedràtic de no sé què diu que al segle XIII ja hi havia un convent que utilitzava no sé quin producte que venia de l’Índia, que si fa cinc-cents anys ja s’expandien els mercats a nivell mundial amb la invasió del continent americà, que si ser a tot el món ja vol dir ser global i per tant el màxim símbol de la globalització és la Coca-Cola… Al final, entre una cosa i una altra, la potència del terme, la potència de la paraula que es referia a la dominació a nivell mundial que exerceix un capitalisme quan al 1993 no tenia rival "en el mundo entero" després de l’esfondrament dels estats del bloc del mal anomenat "socialisme real" es converteix en paraula dels "Desayunos de Radio Nacional" i passa a engrossir l’armari dels termes sense cap més contingut que el que prengui quan algun viu se la posi als llavis; ah, i quan globalització perd el seu significat negatiu, antiglobalitzador passa, de facto, a ser una paraula dolenta, perversa, fora de lloc…, perquè passa a designar, de facto, la dolenteria d’aquells que trenquen aparadors cada cop que els amos del món es reuneixen per parlar i intentar solucionar els problemes que la marxa del planeta porten aparellada.

            Mai, però, s’atreviran a positivitzar la paraula capitalisme, perquè no els deixarem i la mateixa paraula els tornarà cada dia que visquin amb tot el seu horror darrere, amb tots els seus morts i amb tot el patiment que provoca. Per això, anticapitalistes és un mot apropiat per designar  aquells i aquelles que som nosaltres.

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *