Els somnis, la ràbia_1

`Ens queden els somnis, ens queda la ràbia’ criden Habeas Corpus des de l’interior del seu disc blanc "Otra vuelta más de tuerca". I tenen raó.
mEns queden els somnis, ens queda la ràbia’ criden Habeas Corpus des de l’interior del seu disc blanc "Otra vuelta más de tuerca". I tenen raó. Però no del tot. Somiar ens fa avançar i la ràbia contra quelcom o algú ens pot unir i servir-nos de motor -"organitzem l’odi" que cantaven Negu Gorriak- però no n’hi ha prou. Ens cal la reflexió, pensar, barrinar, posar-nos a l’obra, treballar, suar, esforçar-nos… Ens falta, doncs, la prosa. Perquè de poesia és evident que en tenim a munts. Els somnis, la ràbia… la poesia. Projectes, suor, dia a dia, fer i equivocar-nos, tornar-hi i tornar-nos a equivocar… la prosa. I com a formigues hem de ser per tal de convertir somnis en realitat, desactivar-los alhora i impedir que esdevinguin malsons, malsons totalitaris, que són els malsons propis de les utopies que ens volten.

Vivim massa allunyades de l’autocrítica perquè aquesta ens fa por, pensem que ens desactiva i ens fa perdre raons. I estem equivocats, perquè res millor que el dubte per millorar, res millor que saber on ens hem equivocat per no tornar-ho a fer o fer-ho conscients de les equivocacions que hem tingut i que ja no repetirem. Equivocar-nos és el millor camí per aprendre i aprendre, el procés més enriquidor a què podem aspirar al llarg de la vida. I equivocar-nos ens fa anar a pams en l’avançada, ens fa no ser tan pamfletaris perquè els pamflets se’ns desactiven, ens fa ser més contundents per tal que la ràbia s’esvaeixi i els somnis esdevinguin realitat i la transformin alhora.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *