“El sud” no és Andalusia (3): les memòries de l’anarquista Joan Gonsalbes Roig

Memòria
de Callosa d’En Sarrià a través d’un exiliat”

Joan
Gonsalbes Roig

Editat
per l’Ajuntament de Callosa d’En Sarrià, 2005

El 28 de
març del 1939, al POrt d’Alacant desenes de milers
d’anarcosindicalistes, republicans, socialistes, comunistes i altres
istes de tota mena, tots i totes derrotats, esperaven poder fugir
d’una revolució iuna guerra que havien perdut. D’ella, només 2.638
aconseguiren pujar al vaixell Stanbrook camí d’Orà. Un d’ells era
Joan Gonsalbes Roig, secretari general de la CGT de Callosa d’En
Sarrià, a la Marina, on havia estat regidor de Cultura. D’ell és el
llibre “Memòria de Callosa d’En Sarrià a través de l’exili”,
en edició coordinada per José Antonio López Mira curada en la seva
part literària per Lluís-Xavier Flores i Abat i Vicent Beltran
Calvo. (Continua)

 

El
llibre l’he llegit aquests dies que hem estat per Callosa i voltants.
Compta amb un excel·lent pròleg de Rosa Mari Pérez Berenguer,
regidora de Cultura i Festes pel Bloc Nacionalista Valencià en
l’anterior legislatura que caldria que els gestors de la cosa pública
que es diuen d’esquerres llegissin per entendre què vol dir això de
la memòria històrica. L’obra parteix d’un manuscrit, “La Callosa
d’En Sarrià d’ahir (1900) a la d’avui (1986)”, que ha comptat amb
diverses versions mecanografiades que l’autor havia dipositat en
indrets diferents per tal que no es perdés i arribés a les actuals
generacions. L’interès de l’autor? Clar i contundent: explicar amb
les seves paraules el seu poble, incloses les etapes de la guerra i
la revolució, però també la seva pròpia vida, les seves vivències
a l’exili i incloure-hi, ja que hi som, creacions diverses poètiques
i narratives pròpies.

El llibre,
editat per l’Ajuntament de Callosa i pel Museu d’Antropologia
Arqueologia, es divideix en quatre parts: “Història política i
economia local”, “Personatges, succeïts i anecdotari local i
universal”, “Cultura popular” i “Poesies i reblets del meu
cabàs”. Les dues primeres seccions inclouen els seus records sobre
Callosa i la comarca esdevinguts al voltant de la seva militància
confederal i humanista i s’hi parla de moltes coses, però jo
destacaria les notes sobre el primer casament i el primer soterrament
civils de la localitat. A la tercera secció hi inclou des de festes
i celebracions fins a records de jocs i malnoms del poble. I en la
darrera part, hi podem trobar poemes i reblets com aquest, tots en
català:

No ser
esclau de ningú,

menjar en sa
pròpia taula,

dormir en
son propi llit

i manar en
sa pròpia casa.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *