Sartre, el món als mots

Jean-Paul Sartre (1905-1980) escriu Els mots
als cinquanta anys i serà determinant per ser distingit amb el Premi Nobel, un
premi que es negarà a recollir adduint que el premi representava els valors
burgesos que el combatia. A Els mots, Sarte hi retrata la seva obsessió
pel llibres: “faig i faré llibres; em calen i són útils (..) són un producte de
l’home: s’hi projecta i s’hi reconeix; únicament aquell mirall crític li
ofereix la seva imatge”. la realitat.

 

Sartre
diu que “les paraules són la quinta essència de les coses” i mentre és un
infant arriba a creure que són elles les que sostenen el món, fins al punt que
pensa que si aquest existeix és perquè un autor ocult l’escriu cada dia fins en
els detalls més minúsculs; el seu psterior ateisme l’allunyarà d’aquests
pensaments d’infant. Traumatitzat en bona mesura per la seva poca alçada física
i un voltant que el tenia com a únic entreteniment i gairebé objecte de culte,
la seva obsessió per dominar les paraules i fer-ne literatura serà l’empresa
que emprendrà amb més vigor al llarg de la seva vida ja que en ella hi trobarà,
inexorablement, la conquesta del món, de la realitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *