Prendre la paraula

jordimartifont

8 de maig de 2006
0 comentaris

Conserges per la qualitat de l’ensenyament_24

El Joan Vendrell fa molts anys que és conserge al Baix Penedès, molts anys desenvolupant la seva feina i fent funcionar una part del nostre sistema educatiu, aquella part que correspon a la gestió de l’espai on les nois i les noies reben els ensenyaments.

El Joan Vendrell fa molts anys que és conserge al Baix Penedès, molts anys desenvolupant la seva feina i fent funcionar una part del nostre sistema educatiu, aquella part que correspon a la gestió de l’espai on les nois i les noies reben els ensenyaments. L’espai de l’ensenyament secundari és l’institut i els conserges hi són els treballadors encarregats de fer que tota la maquinària rutlli. Ells i elles són qui fa les fotocòpies, qui atén el telèfon, qui molts cops fa de corretja de transmissió entre les famílies i l’administració dels centres, qui s’encarrega del manteniment de les instal·lacions, qui obre i tanca portes i finestres… Ara bé, amb l’arribada de l’ESO i la incorporació dels dos primers cursos que abans estaven inclosos dins de l’EGB, els conserges, segons Vendrell, han hagut d’ampliar les seves tasques i passar a fer també de vigilants en els espais dels instituts.

I per a tot això els i les conserges reben un sou i una formació que poc té a veure amb la seva responsabilitat. Per això i perquè el Joan i d’altres saben bé que "qui no plora no mama", fa quatre anys van constituir l’associació Cosucat, la Coordinadora de Subalterns de l’Ensenyament de Catalunya. La majoria de subalterns tenen una nòmina de menys de 1.000 euros, unes vacances i uns dies de lliure disposició molt més reduïts que la resta dels seus col·legues de centre, tot i patir en bona part una pressió constant si volen fer seva feina en les millors condicions. I és que els subalterns no estan inclosos en el Conveni d’Ensenyament sinó que tenen la mateixa consideració que els conserges, per exemple, d’un local de l’administració. La seva tasca, però, no hi té res a veure.

El Joan i la gent de Cosucat s’han posat a treballar -mai no ho han deixat de fer- per tal que se’ls reconegui una categoria professional que de moment no tenen. I les i els qui volem una educació pública de qualitat a Catalunya en podem prendre exemple, perquè el que demanen és de lògica i cal que ho aconsegueixin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!