Orwell i la Novoparla

A l’Eric Blai li deien George Orwell (1903-1950) i és
autor d’un dels llibres de denúncia de l’autoritat en les seves diverses formes
més interessants pel que tema que ara ens ocupa. A Mil nou-cents
vuitanta-quatre
, Orwell novel·litza la rebel·lió d’un personatge anomenat
Winston Smith contra un poder totalitari que domina totalment la vida dels
ciutadans sota la seva administració. Aquest domini arriba fins als plecs més
amagats dels sentiments humans. Una dels eines de dominació que els súbdits
d’Oceania acaten és la
Novoparla.

La Novoparla és el llenguatge oficial d’Oceania i
havia estat ideat per arribar als objectius fixats pel Socang (Socialisme
Anglès) però al 1984 encara no l’utilitzava ningú com a única llengua. No
obstant, The Times hi escrivia els editorials i es preveia que al 2050
ja hauria substituït totalment la Parlavella, que era l’anglès corrent del dia
a dia.

El mateix Orwell ens explica que “La finalitat de la Novoparla era no sols
proporcionar un mitjà d’expressió de la cosmovisió i de les habituds mentals
pròpies dels afeccionats al Socang, sinó encara d’impossibilitar totes les
altres formes de pensar”. Els fonament damunt el qual es construïa la nova
llengua era l’anglès corrent, però amb una reducció evident del nombre de mots,
la invenció de noves paraules amb nous significats i la reducció i canvi de
significats dels significants que la llengua corrent ja tenia. Dominant les
paraules i negant-los anteriors significats controlaven la possibilitat de
pensar dels súbdits del règim.

La Novoparla és un dels punts culminants en el camí
per denunciar l’apropiació per part del Poder de les paraules. En la nova
llengua, les paraules acostumen a ser curtes i qualsevol que sigui prescindible
és eliminada. Existien tres tipus de vocabularis que aïllaven les paraules
útils per pensar per tal que el seu “nou” significat no pogués ser modificat
per ningú que no fos part del Poder, alhora que existia una categoria de noves
paraules, normalment compostes, amb significats específics normalment útils per
a la dominació.

A Mil nou-cents
vuitanta-quatre,
Orwell no només exposa el domini sinó que, en el cas de la
Novoparla, descriu els mètodes clars i precisos que el Poder utilitza per crear
una nova realitat lingüística que faci impossible el lliure pensament i
faciliti l’assumpció de la dominació per part dels dominats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *