Cinquanta-dos militars retirats d’alta graduació han donat suport al tinent general José María Mena en la seva apel·lació a la Constitució per reclamar l’obligació de l’exèrcit d’intervenir si el projecte d’Estatut de Catalunya era aprovat. I tenen raó.
Cinquanta-dos militars retirats d’alta graduació han donat suport al tinent general José María Mena en la seva apel·lació a la Constitució per reclamar l’obligació de l’exèrcit d’intervenir si el projecte d’Estatut de Catalunya era aprovat. I tenen raó, la Constitució els dóna aquesta obligació, de vetllar "per la unitat i independència de la pàtria", tot i que obliden també que les seves decisions han d’estar subjectes al poder polític emanat de les urnes.
I com pot ser que una Llei divinitzada i intocable, assumida fins i tot pels que des del Parlament es diuen independentistes, malgrat l’acatin per imperatiu legal, apel·li a l’exèrcit i per tant doni carta blanca al cop d’estat si la unitat de l’Estat es troba amenaçada? Doncs ben clar, perquè la Constitució es va redactar amb la pressió dels mateixos militars, amb l’Exèrcit vigilant i els feixistes a mig canviar la camisa blava per la blanca de polítics dretans o no tan a la dreta; perquè les esquerres o el que sigui això del PSOE ha mantingut intacta la por que els va posar al cos Tejero i la seva tropa disparant al Congrés de Diputats i no s’han atrevit ni a civilitzar la Guardia Civil; i perquè la societat civil, malgrat les victòries davant l’estament militar com puguin ser el reconeixement de l’objecció de consciència i l’acabament del servei militar obligatori -venut als militats com a modernització i professionalització-, no ha aconseguit posar a la cleda aquesta colla d’uniformats que continuen emportant-se bona part dels Pressupostos Generals de l’Estat any sí i any també.
Mena està arrestat a casa i aviat es jubilarà, però l’estament militar ha de canviar, canviar fins a desaparèixer, dissoldre’s en el cos social. Tindríem diners per fer uns serveis socials de qualitat i universals, jubilacions per a tothom, hospitals sense privacions, escoles educadores, atenció als avis per a tots els qui els necessitin, ciutats per viure-hi i països per gaudir; ah!, i constitucions mancades d’articles sinistres com aquest que crida a les armes quan el ramat deixa de seguir el pastor. O millor encara, tot el que he dit sense constitucions amb què ens puguin amenaçar dia sí i dia també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!