Joan Solà i les paraules

Joan
Solà ha mort avui
i ens ha deixat sense les seves paraules, tot i
que plens de paraules i amb paraula. Perquè sabem que només
plantant cara, de forma intel·ligent però continuada aconseguirem
que no sigui exterminada la llengua de Llull, de March, de Maragall, de
Salvat, de Marçal o de Solà.

 

Deia
que “els espanyols no acceptaran mai que nosaltres, els bascos i
els gallecs parlem una altra llengua que no sigui l’espanyola”. No
era un radical en el sentit que utilitzen la paraula Rahola-Cuní
però sí que ho era en el sentit que l’utilitzo jo. Radical perquè
anava a l’arrel de tot i no només filològicament. Com a
filòleg, gran; com a lingüista, immens; com a persona,
imprescindible. Cal llegir-lo i, per començar, “Plantem cara”. No
deixem que s’acabi la seva paraula, les seves paraules, les nostres. I no en un moment determinat. El combat dura sempre.

Afegeix un comentari