Prendre la paraula
jordimartifont
Joan
Solà ha mort avui i ens ha deixat sense les seves paraules, tot i
que plens de paraules i amb paraula. Perquè sabem que només
plantant cara, de forma intel·ligent però continuada aconseguirem
que no sigui exterminada la llengua de Llull, de March, de Maragall, de
Salvat, de Marçal o de Solà.
Solà ha mort avui i ens ha deixat sense les seves paraules, tot i
que plens de paraules i amb paraula. Perquè sabem que només
plantant cara, de forma intel·ligent però continuada aconseguirem
que no sigui exterminada la llengua de Llull, de March, de Maragall, de
Salvat, de Marçal o de Solà.
Deia
que “els espanyols no acceptaran mai que nosaltres, els bascos i
els gallecs parlem una altra llengua que no sigui l’espanyola”. No
era un radical en el sentit que utilitzen la paraula Rahola-Cuní
però sí que ho era en el sentit que l’utilitzo jo. Radical perquè
anava a l’arrel de tot i no només filològicament. Com a
filòleg, gran; com a lingüista, immens; com a persona,
imprescindible. Cal llegir-lo i, per començar, “Plantem cara”. No
deixem que s’acabi la seva paraula, les seves paraules, les nostres. I no en un moment determinat. El combat dura sempre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Amb companys de viatge com Joan Solà, ens podíem sentir més valents. Ara ens sentim una mica orfes i l’enyorem. Però cal refer-se i seguir, que hi ha molt camí per recórrer encara.
Tot un referent, sí senyor. Un home obert de mires i ferm.