Prendre la paraula

jordimartifont

13 d'abril de 2006
0 comentaris

Blavers psocialistes_13

L’any 1982, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valencia posava un text ambigu en el seu redactat a l’hora de referir-se a la llengua catalana i el seu ús al País Valencià.

L’any 1982, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valencia posava un text ambigu en el seu redactat a l’hora de referir-se a la llengua catalana i el seu ús al País Valencià. Havia passat la "batalla de València", les bombes contra Fuster i Sanchis Guarner, la connivència de l’extrema dreta amb la dreta extrema al voltant del secessionisme lingüístic… i malgrat tot, al País Valencià es va poder redactar un text jurídic d’aplicació general, l’Estatut d’Autonomia, en què s’aconseguia neutralitzar aquesta "pesta blava" que deia Vicent Bello en un bon llibre d’anàlisi sobre el fenomen polític i social.

Ara la cosa ha anat molt pitjor. La reforma de l’Estatut del País Valencià, entre altres temes que ara no tractarem, inclou la denominació d’"idioma valencià" per referir-se al català que es parla en les comarques del sud del riu Sènia. El secessionisme blaver pot estar d’enhorabona. A les Corts espanyoles fins i tot els "catalanistes" del PSC han votat favor d’aquesta barrabassada acientífica i contra tota lògica lingüística.

Contra el criteri de les universitats de tot el món, de la comunitat científica internacional, inclús contra les darreres resolucions del govern central i de la Unió Europea, fins i tot contra l’opinió de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que té l’autoritat normativa pel que fa a la llengua i que ja reconeixia la seva unitat… S’ho han saltat tot per fer colllloga amb el Partit Popular. El PSOE -i les seves delegacions al País Valencià i al Principat- ha demostrat que mai no ha cregut en res més que no sigui la llengua dels tres-cents milions de parlants.

Alguns pensaran que això d’ara és cosa dels valencians, que "als catalans no ens volen", altres que "dels valencians, ja se sap", altres que "una vegada vaig anar a València i allí tots parlen en castellà"… i tants i tants tòpics que curosament hem anat acumulant en el nostre calaix de recursos personals. Tot plegat, un desastre. L’atac contra la unitat de la llengua és un atac contra tots els catalanoparlants, siguem d’on siguem, i ens cal reaccionar. Aquesta colla de blavers psocialistes han de saber que, a banda de l’aritmètica parlamentària, hi ha altres coses per valorar a l’hora de llençar-ho tot a rodar com han fet ara i està a les nostres mans demostrar-los-hi. Que ho paguin car.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!