Karl Kraus, torxa de silenci

Karl Kraus (1874-1936) fa una denúncia rotunda de la submissió de l’escriptura a la guerra i defensa, davant la manipulació que aquesta submissió suposa, el silenci. El 19 de novembre de 1914, pronuncia la xerrada “In deser grossen Zeit” (“En aquesta gran època”) en què denuncia l’aliança entre escriptors i militars en un país i una societat trasbalsada per una guerra que en ell només provocarà el fàstic més extrem. Davant d’aquesta barreja de militars i literats que es dóna a Àustria en els primers mesos de la Gran Guerra que li sembla repugnant deixa clar, a “Die Fackel” (La Torxa”), el diari satític on escriu, que “en aquesta època sorollosa que retunyeix amb la simfonia escruixidora d’accions que provoquen notícies i de notícies que disculpen accions, en una època així no esperin de mi ni una sola paraula pròpia. Cap excepte aquesta, justament la que protegeix encara el silenci de ser malentès” i defensarà la no submissió de la paraula a l’acció dient que “Els que ara res no tenen a dir, perquè l’acció té la paraula, continuen parlant. Qui tingui alguna cosa per dir, que faci un pas endavant i que calli”. Kraus expressa com pocs com es pot parlar clar no dient res, o dient-ho tot.


Davant de manifestos com el dels catedràtics universitaris alemanys del 16 d’agost del 1914 que deia que “el nostre exèrcit lluita per la llibertat d’Alemanya i, en conseqüència, pels béns de la pau i de la civilització no només a Alemanya. Creiem que la salvació de la cultura europea depèn de la victòria que aconseguirà el ‘militarisme’ alemany…” Kraus opta pel silenci. Publica un número de “Die Fackel” només amb el text “En aquesta gran època” i en el següent inclourà la seva conferència “Der Ernst der Zeit und die Satire der Vorzeit” (“La gravetat de l’època i la sàtira del passat”), els dos amb una defensa explícita del silenci per aturar aquesta mala gent a qui “la visió de l’horror innominable no els ha paralitzat la llengua sinó que els l’ha deixada anar”. Kraus tornarà a callar davant l’ascens de Hitler al poder.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *