Cent anys de Màrius Torres

Avui es compleix el centenari del naixement de poeta lleidatà Màrius Torres. No m’agraden les dates rodones per recordar qui hauria de ser recordat tot l’any per qui realment valora aquella persona o obra, però ja que tenim el centenari aquí, ho aprofitarem. Màrius Torres no és un poeta que hagi estat valorat de la mateixa manera al llarg dela nostra història literària recent ni molt menys. Ara sembla que el centenari i la tenacitat d’alguns filòlegs i editors de Ponent facilitaran l’accés a la seva obra i a la seva persona.
I per a l’ocasió trio avui la lletra de “Cançó a Mahalta”, que ja he posat aquí en altres ocasions, tot i que no és segurament “el millor poema” sí que gràcies a la musicació de Lluís Llach ha esdevingut una de les millors cartes de presentació per al poeta de la boira i de la mort quan encara era jove.Tot i aquesta tria, a banda dels llibres de paper és curiós com al iutub hi ha tants poemes amb imatges. Hi podeu trobar “Lorelei”, “Presència”, “Abendlied”, “Al present”, “Febrer”, “Dolç àngel de la mort” en diverses versions, “En el silenci obscur”, “Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt”, “Couperin a l’hivern”… Els vídeos sobre poemes estan pujats per l’IES Gabriel Ferrater en una iniciativa lloable al cent per cent que no conec però intueixo. Ens hi posarem, em sembla, aquest curs que comença dimecres…

Cançó a Mahalta 

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—. 

Març 1937

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *