Prendre la paraula
jordimartifont
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
h2
{mso-style-next:Normal;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
page-break-after:avoid;
mso-outline-level:2;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
L’historiador romà Tàcit (56-118 dC), escriptor del
Poder, amb el Poder i per al Poder (romà en aquest cas); de família rica, casat
amb dona rica, envoltat de famílies riques i conqueridor de Britània com a
membre d’una família rica, discursiejava que “La marca de l’esclau és parlar la
llengua del seu senyor”. I malgrat dir-ho tan clar, no posar-hi condicions, no
blasmar cap mètode per aconseguir-ho, ni dir esclau en to pejoratiu, els
esclaus d’ahir i d’avui quan ho senten, giren el cap i pensen que parlen dels
altres. I continuen parlant la llengua dels seus senyors, l’idioma i les
paraules.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…de Roma, tot i la seva degeneració i depravació curiosament accentuada amb l’Imperi i el primer emperador Octavi Cèsar August i les seves normes morals castrants, i sobretot de Grècia, la proximitat amb el caos no els fa escapar de les mateixes feblesses que milers d’anys després encara patim gràcies en part a “platonades” o restriccions imperials que provoquen les primeres “babilònies” de l’història…curiosament a qui parla del bo i de cor queda com un detall dintre de tota la clavaguera d’aquesta’història….és el moment, com fas Jordi, de treure aquestos/es persones que al llarg de l’humanitat han dit el què doncs la necessitat i la realitat de veure’ns reflexats en allò que es diu al passat i anem repetint sense aconseguir res més que caure en la mateixa idea de detritus, la necessitat cada vegada és més real i actual….AUPA!!!