Parmènides d’Elea (570-475 aC), presocràtic ell,
afirma que hi ha noms que només són paraules, és a dir que no anomenen el que
és real. Qui dirà si una cosa es correspon amb una paraula seran les muses, les
quals només els poetes sabran interpretar, per això els poetes són tan
importants, perquè fan de pont entre els déus i els humans.
La paraula que diu el poeta està indissolublement
unida a la cosa. Per això, el poeta serà el mitjancer perfecte entre els déus i
els mortals, serà l’intèrpret dels déus que els fa entenedors als homes i les
dones. Les muses diran la cosa però aquesta restarà oculta als humans i el
poeta la revelarà.