Prendre la paraula
jordimartifont
La reina del “carrer de Sants, Sants, Sants, carrer de
Sants” cantava poemes d’Apel·les Mestres amb tanta facilitat com s’estremia
quan pensava en el seu país, que és un tros del meu. I mentre enfilava que “No
passareu, i si passeu, quan tots haurem
deixat de viure, sabreu de sobres a quin preu s’abat un poble digne i lliure”,
remenava les joies i mirava que el seu dring no amoïnés les que les portaven
bones de veritat.
Mentrestant,
la portera s’emborratxava de vi i José María Sanz ballava rocanrol al Corte
Inglés, el mateix que a Tarragona, amb milers de paletes aturats, en contracta
cent en origen a Portugal. Deien que aquesta mesura era per aconseguir
treballadors quan el mercat laboral (mercat d’esclaus) no podia cobrir les
necessitats dels empresaris. Com sempre, mentiders. Ara tenen treballadors
gairebé sense drets perquè si protesten, al carrer!; cobrant la meitat dels
d’aquí; i fent deu hores de mitjana per jornada laboral, dissabtes i diumenges
inclosos.
“No
ballis rocanrol al Corte Inglés” cantava el boget mentre es repentinava la
clenxa i el Rudy Ventura entonava el “Silenci” des d’una llotja del Camp Nou,
amb les galtes inflades i la cara vermella. Ja ho sabeu, allò de “Tot el Camp
és un clam, som la gent blau-grana”, que també és una cançó i l’han interpretat
la Beth, els
Gossos, Els Pets i una colla de gent més, sempre des que hi ha el Laporta, un
renovador que porta al seu darrere un altre renovador: l’ultra de les corbates.
Aquest sí que ho renovarà tot, d’himne hi posarà “Déu salvi Amèrica” i com a
símbol una versió del de l’euro en blau i grana amb una pilota al mig. I
mentrestant somriurà molt perquè si riem sempre se’ns perdona tot. A nosaltres,
no als pobres Derribos Arias que van haver de retirar “A-fluor” del petit
mercat que els comprava els discos perquè la marca real no havia demanat la
cançoneta. Si fa no fot el mateix que Decibelios (no cal que entrem ara en el
debat de si eren rojos o fatxes), que van fer una versió de Machín i els hereus
els van fer retirar el seu millor disc de la circulació mentre cantaven “Poder aquí és qui mana, poder no té fronteres. Poder que
crea enemics, poder que imposa les regles. Per al presumpte expert, això és com
una empresa. És qui munta la història, la persona no li interessa. Poder que
corromps la raó, perquè et creus millor que jo. Si saps que en el fons, ets un
vividor”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!