Un “líder republicà”, “cremaconvents”, “anticatalanista”, “radical”, “el senyor Lerroux“.. enterrat amb la presència de “personajes relevantes del régimen franquista” No cal fer massa comentaris però m’ha agradat constatar i veure les imatges i les volia compartir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sabia que hagués estat enterrat amb honors pel Franquisme, tot i que era d’esperar. Gràcies per compartir-ho!
“Alacandru” Lerroux, líder del Partido Radical. Crec que va ser força apartat en el moment de la victòria del Front Popular a les eleccions del 1936 .
Em sembla normal aquest “funeral/homenatge” a l’època de la dictadura, una manera de dir que hi havien republicans que no van veure malament el que va ser sortir del cop d’estat.
Això sí, TORNAREM, SALUT I DURRUTI!!!
Home, no és d’estranyar. Del Lerroux de la Setmana Tràgica (anticlerical i republicà) al de la Segona República Espanyola havien passat moltes coses. Entre elles, el Partido Radical havia perdut l’element incendiari i s’havia quedat en pilotes ideològiques, mostrant la buidor retòrica personalista del seu discurs, exactament igual que els Ciudadanus d’ara (la ideologia dels quals, a banda de l’espanyolisme demagògic, passa per les frustracions de diversos egos que haurien donat un braç perquè els nomenassen regidors o consellers de cultura) … o que el PURA de Blasco Ibáñez, que era el seu germà en la demagògia. Recordem que el blasquisme “oficial” fou l’inventor del blaverisme a València (l’infame Azzati), quan els seus sectors més coherents i crítics s’acostaren a l’ideari de Macià; i el seu ascendent electoral es veié amenaçat, com Lerroux, pels qui eren vertaders republicans federalistes i/o vertaders esquerrans més enllà de la “pose” decimonònica a l’estil Monsieur Homard. Així, tant els uns com els altres -blasquistes i lerrouxistes- es veieren abocats a acostar-se a les dretotes espanyoles, amb qui compartien molt més que no amb les forces que havien endegat la República i que els deixaven en evidència. Per això Lerroux acabà fent govern amb la CEDA parafeixista (Gil Robles era saludat als meetings braç en alt i al crit de “Jefe, Jefe” -o sia, la traducció espanyola de “duce” o “führer”) i sent ben estimat per la Falange.
És molt interessant i molt necessari difondre aquestes imatges. Gràcies per compartir-les.