Prendre la paraula

jordimartifont

30 de juliol de 2009
0 comentaris

30 de juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular (11)

El
divendres 30 de juliol, arriben més tropes des de Tortosa i València. Es
comencen a veure els primers símptomes del final de la revolta: es restableix
la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes
zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. A la nit, encara és
destruït per les flames el convent de les Dominiques, a Horta.

El darrer dia de revolta, que no de revolució, Pere Coromines explica
que algunes de les històries que la gent conta i que ell ha presenciat són
pures invencions perquè ell en sap la veritat, pel que no s’acaba de creure
molts dels relats que la gent li fa de coses que no pot constatar. Coromines conclou
que “Tots aquests dies m’he pogut fer una idea de com la por i la vanaglòria
activen la invenció de l’home. Un urbano em deia l’altra matinada que a la Rambla els soldats marxaven
per sota els balcons apuntant enlaire i jo, que vaig passar-hi al cap de pocs
minuts, no hi vaig veure ni un soldat ni un guàrdia civil”.(..) Es veu que
d’aquí una setmana les llegendes més fantàstiques seran contades amb el mateix
aplom que si fossin veritat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!