Plagueta de Bord

Aquest bleix afadigat.
Aquesta fosca solar que m’entabana.
Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord.
Aquest ditar les tecles del capvespre entintat de ferotgia.
Aquest grufar a les totes dins les nafres del sentits.
Aquesta pau dels fossars i de les aloses.
Aquest gemec sec com una espina de cristall dins la pluja de la calor.
Aquesta espera dement i baldera desment les desullades aproximacions a la follia.
Aquesta inacció d’un panteix antic.
Aquesta fitora incandescent.
Aquest dolor que ix com orbada natura.
Aquesta successió d’instants que no duen cap no-res.
Aquesta tristesa exacta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!