Prendre la paraula

jordimartifont

27 de juliol de 2009
0 comentaris

27 de juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular (8)

El dimarts 27 de juliol, la
revolta de Barcelona va prendre el caire més clarament anticlerical a partir de
la nit amb la crema d’edificis religiosos de tot tipus (esglésies, escoles, convents,
etc.) i perd el potencial revolucionari en no fer front directament al Poder i
quedar-se en un dels seus representants. A Drassanes, s’ataca la comissaria i només
a indrets com Gràcia, on l’organització obrera és prou potent, la lluita es
desenvolupa directament contra l’Exèrcit, la policia i la Guardia Civil, un dels cossos
militars més directament implicats en la repressió d’aquells dies i que va
veure com les seves casernes també eren atacades pels insurgents.

Segons la historiadora Joan
Connelly Ullman, en el seu estudi ja clàssic sobre els fets “La Semana Trágica”, el
fet de calar foc als edificis religiosos va ser una sortida buscada pels
lerrouxistes i triada per enganyar els obrers més radicals i evitar que hom
intentés de dur a terme una veritable revolució social.

Coromines diu que “Aquella fou
la crema de convents. Segons diuen, els incendiaris eren petits grups de 8 a 10 persones, que es reunien
al so de pitos i campanes” i “En general, el públic aplaudia la crema i els
veïns feien recular els bomberos, quan volien apagar els focs”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!