Prendre la paraula
jordimartifont
25 de juliol de 2009
0 comentaris
25 de juliol de 1909: de la vaga general a la revolta popular (4)
El
diumenge 25 de juliol, segons explica Josep Benet, va ser un dia de preparatius.
Es transmeteren missatges arreu i es van fer reunions amb els delegats obrers
arribats d’arreu a la recerca de consignes i notícies.
Un
dels protagonismes més comentats i discutits, per la seva inexistència, és el
que hauria pogut tenir Solidaritat Obrera davant un fet que si bé formalment va
començar com a vaga general no es van desenvolupar com a tal. La
Unió Local de Societats Obreres de
Barcelona-Solidaritat Obrera s’havia creat el 1907.
Aquell any, el 25 de
juliol, s’havia publicat un Manifest signat per 36 societats obreres i dirigit
a tots els treballadors; la seva constitució formal s’esdevingué el 3 d’agost
del mateix 1907. Dos mesos després, va començar a publicar un periòdic amb el
mateix nom. Un any després, el setembre de 1908, es va transformar en Federació
Regional de Catalunya. L’organització era sindicalisme pur, organitzada al
voltant de demandes immediates i els convenis col·lectius. En un principi, el
sindicat es declarava lliure de cap ascendència política i també de marxisme i
anarquisme. Ben aviat, però, Solidaritat Obrera va estar sota control
anarquista, seguint el model de sindicalisme revolucionari de la CGT francesa. El 13 de juny de
1909, el congrés de la Federació Obrera
havia votat unànimement per la tàctica de la vaga general “depenent de les circumstàncies”.
juliol, s’havia publicat un Manifest signat per 36 societats obreres i dirigit
a tots els treballadors; la seva constitució formal s’esdevingué el 3 d’agost
del mateix 1907. Dos mesos després, va començar a publicar un periòdic amb el
mateix nom. Un any després, el setembre de 1908, es va transformar en Federació
Regional de Catalunya. L’organització era sindicalisme pur, organitzada al
voltant de demandes immediates i els convenis col·lectius. En un principi, el
sindicat es declarava lliure de cap ascendència política i també de marxisme i
anarquisme. Ben aviat, però, Solidaritat Obrera va estar sota control
anarquista, seguint el model de sindicalisme revolucionari de la CGT francesa. El 13 de juny de
1909, el congrés de la Federació Obrera
havia votat unànimement per la tàctica de la vaga general “depenent de les circumstàncies”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!