Prendre la paraula
jordimartifont
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
Què
va passar a Barcelona ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a
cremar escoles religioses, esglésies i convents? Va ser l’anomenada Setmana
Tràgica una revolta contra l’església? Una revolució? Una crema de convents per
part de barcelonins embogits? Els “multitudinaris assassinats de capellans” van
ser la causa d’aquest adjectiu aplicat a aquella setmana de juliol? Què va fer
Ferrer i Guàrdia per merèixer la mort?
(Les imatges que acompanyaran els textos formen part de l’exposició virtual “Setmana Tràgica. Crònica documental” ressenyada en l’anterior apunt)
Quan
jo era petit, un dels llibres que corria per casa portava per títol “Historia
de España del siglo XX” de l’Editorial Vergara en edició especial pel Dia del
Llibre per als clients de la Caja
de Ahorros Provincial de Tarragona. En una de les imatges que més mirava i
remirava, la ciutat de Barcelona, en blanc i negre, cremava pels quatre costats
i jo no n’entenia els motius. No vaig veure “La ciutat cremada” d’Antoni Ribas que
van fer a Marçà aquells mateixos anys però sabia que ma padrina l’havia anat a
veure. A l’institut ens en van parlar a l’assignatura d’Història i alguna cosa més
havia llegit, però poques i malament. Ara que fa cent anys d’allò, finalment he
sabut què va passar més o menys i, com sempre que remenes en la història
d’aquest país, m’he quedat molt sorprès. Sense ànims de ser exhaustiu i tenint
en compte que no sóc historiador professional, les entrades d’aquest bloc que
recolliré diàriament amb el títol de “1909: tràgica la setmana?” aniran seguint els fets dia a
dia amb alguns articles i referències complementaris. Això és, més o menys, el
que n’he tret d’aquest munt de llibres i revistes que omplen encara ara la
taula del menjador.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tràgica pels capellans, que enganyaven al poble, i tràgica pels espantats burgesos que veien com un dels simbols del seu poder trontollava. Tràgic perquè aquesta gent son els que escriuen la història. El poble no s’ho devia prendre tragicament, i està bé el teu interrogant, però el poble no compte en la Història.
Es com si avui cremessin els mitjans de comunicació, els que enganyen al poble, TV-3 i demés teles, La vanguardia, Avui i demés diaris. Seria un aconteixement tràgic per les multinacionales i els que controlen al poble amb mentides, pels burgesets espantats, però no seria tràgic pel poble, tot el contrari.
En conclusió, se’n diu setmana tràgica perquè la història la escriuren els que manen. També fou tràgic pel Ferrer i Guardia que el varen acusar injustament de la revolta de la setmana tràgica. També fou “tràgic” per un dels assassins del Ferrer i Guardia, en Maura, que hagué de dimitir degut a les fortes manifestacions.
Com bé diu Pelai Pagès Blanch, el que l’historiografia oficial anomena “Setmana Tràgica” hauria de denominar-se “revolta de juliol de 1909”. Així ho empre en totes les seves intervencions i obres publicades. És com tot! Despèn com se miri!!!
Salut!