Prendre la paraula

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Colles no somrients de
revolucionaris dogmàtics caminen pas a pas cap al precipici que separa el pla horitzontal
per on s’ajunten i sumen els passos del pla vertical per on es baixa, en
descens lliure i sense frens, cap al pou de la llangonissa adulterada. Fermament
fermentats i sense dubtes al cap, saben que la piconadora de la història és la
seva destinació i caminen ferms i decidits vers ella. El seu camí és clar
perquè els llibres –el llibre- l’ha assenyalat com a bo i les ordres l’han
batejat com a l’únic possible.

No hi ha espai per al dubte ni per al canvi. No
està contemplat ni està escrit en cap de les múltiples pàgines escaients, en
cap dels manaments esdevinguts ideologia.

“Canviaries? Si sabessis que l’amor pot trencar el teu
cor quan estàs tan afonat que ja no pots ni caure…”

Traïdors!, traïdora!!! Tenen paraules per a qui admet
canvis en la línia decidida pel partit, o pel sindicat, o pel grup d’afinitat.
En tenen molts de noms: revisionistes, esquerranistes, traïdors… (i tots em
fan riure) I tenen també amenaces de més llibres i de vells posats: no has llegit
“La malaltia infantil de l’’esquerranisme’ en el comunisme”? Deixaràs de fer
mala cara i posat greu quan parlis de política i de revolució? Admetràs la possibilitat
de pensar diferent al que deia el llibre fa més de cent anys? Tu també ets un
traïdor!… I el món, per sort, s’omple de traïcions fetes al voltant de dogmes
que com tots els dogmes ajuden a fer més ximples encara els individus que els
mantenen i se’ls creuen.

Sona insistent quan te la trobes. I el “Change” de
Tracy Chapman diu que diu que “Si sabessis que estaries sol, sabent què és
correcte i què incorrecte, canviaries?

Si sabessis que trobaries una veritat que porta un
dolor que no pot ser calmat, canviaries?”

Mentre tot canvia al nostre voltant, aferrar-se a ser
fixament igual que ells havien previst és com pensar que l’aigua del mar sempre
es manté quieta per no trair els quadres dels pintors que l’han pintat o que
els paisatges són sempre el mateix paisatge. O, encara pitjor, que tots els
ulls que beses i tots els llavis que mires són els mateixos llavis i els
mateixos ulls que tots els altres han besat i mirat abans. Una immensa
ximpleria pròpia d’éssers gèlids que només saben copiar i enganxar. Com els
perfectes imbècils que no admeten canvis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!