Prendre la paraula

jordimartifont

31 de juliol de 2008
0 comentaris

Infectació: ‘Ecologisme al País Valencià, el cas de la Safor’, de Roger Cremades

El Roger (http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor) és autor de “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani”, un llibre que cal llegir per entendre el paisatge que ens quedarà després d’aquests anys de “no crisi”, d’aquests anys de terrorisme del ciment que tan bé va anar per desmuntar la indústria, exterminar la pagesia i fer desaparèixer la pesca sense que gairebé ni es notés.

Infectació:
Ecologisme al País Valencià, el cas de la Safor

 

Roger Cremades Rodeja

 

La participació ciutadana en
contra del macrourbanisme valencià ha generat un creixement de moviments
associatius arreu del territori.

A la comarca de la
Safor trobem un bon exemple d’aquest fet. Els darrers deu anys s’hi han
projectat més de deu camps de golf amb macrourbanitzacions d’habitatges per a
l’especulació. D’aquests projectes no se n’ha dut a terme cap. Com s’ha
aconseguit això? Una de les claus és que el missatge s’ha sabut transmetre a la
ciutadania.

La irrupció del macrourbanisme primerament fou
contestada pels col·lectius ecologistes locals, que treballaren amb els mètodes
habituals de frenada d’aquest tipus de projectes: al·legacions, campanyes a la
premsa, etc. Aquests projectes, quan no es poden aturar, convé retardar-los amb
totes les traves administratives possibles. Gràcies a això i a la crisi
econòmica i energètica actual, la majoria ja són inviables.

En el moment que el volum de projectes macrourbanístics
presentats fou suficient per escandalitzar la ciutadania no implicada, es
presentà una plataforma amb la finalitat d’aglutinar el moviment associatiu
comarcal: Pels Pobles de la Safor.

Des de l’ecologisme es començà a treballar amb el
moviment associatiu dels diferents pobles amb conflictes territorials, per a
continuació aglutinar sindicats, associacions de mares i pares d’alumnes i
moviments de tot tipus. Així, amb una única veu recolzada pels pilars
associatius comarcals, es poden denunciar eficientment els creixements
especulatius i el soterrament de l’horta.

Aquest suport social l’acaben per reflectir els mitjans
de comunicació, bé siga per la seua força intrínseca, bé siga perquè les
persones més embrutades en aquests conflictes territorials són els polítics.
Des de la premsa d’una determinada afinitat ideològica, els agents polítics de
color contrari han sigut sistemàticament colpejats amb els arguments contra la
barbàrie urbanística que s’han generat de manera continuada.

Per utilitzar un exemple d’un poble de la comarca, a
Alfauir va dimitir un regidor de l’equip de govern que tirava endavant un camp
de golf i gràcies a la pressió mediàtica ningú de la llista el volia
substituir. Això va posar damunt de la taula l’èxit de l’ecologisme a través de
la infectació social dels moviments associatius de tot tipus.

Fins i tot en els pobles més afectats s’ha passat de la
reacció a l’acció propositiva. A tres pobles veïns que tenien tres projectes de
camp de golf i macrourbanització, un dels col·lectius que més va participar en
les lluites ha impulsat el projecte d’ecomuseu Vernissa Viu. Aquest ecomuseu té
com a objectius valoritzar culturalment els seus territoris i cuidar el seu
paisatge. En aquestes comunitats rurals s’està vertebrant un lideratge basat en
l’equilibri amb la natura. A través d’un treball en xarxa i d’una sèrie de
projectes locals d’agricultura ecològica, voluntariat i promoció del patrimoni
cultural i ambiental s’està fent un treball de filosofia paral·lela al
decreixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!