Un vídeo de Mikel Orrantia habla sobre Askatasuna, el colectivo en el que participó desde que fue fundado en Bruselas en 1971 hasta su disolución en 1980, ya en Bizkaia.
L’autor d’aquest text signava com a E. C. La imatge que acompanya l’article no correspon al número de Terra Lliure on es va publicar l’article El catalanisme de la clerecia catalana, estretament estacada a l’autoritat vaticana i a la prioritat de la «raó d’Estat» de l’Església, no pot ultrapassar l’estadi sentimental d’un regionalisme felibrenc. El
http://www.elsetembre.cat/noticia/557/jordi/marti/relacio/entre/moviments/socials/institucio/estat/desavinguda/des/dels/anys/70/no/havia/hagut/reflexio/basada/practica Jordi Martí Font és un dels autors d’Al cor de la bèstia. Les limitacions dels governs del canvi (Caliu Espai Editorial). Es tracta d’un recull de textos de diversos autors i activistes d’arreu dels Països Catalans, fins i tot articles col·lectius, que analitzen les polítiques que han dut a terme els anomenats «governs del
https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180825/en-sols-dos-coses-creiem-terra-humanitat El 24 de gener de 1904, Joan Maragall escrivia a Diario de Barcelona que «Dentro de cada catalán hay un anarquista», una afirmació fonamental per tal que Salvat-Papasseit, el 1916, publiqués a Sabadell Federal la sèrie de textos titulats La Nacionalitat i el Socialisme, de títol semblant a aquell altre article de Jaume Brossa,
Ahir dijous 24 d’agost, a les sis de la matinada, un desplegament de 9 furgonetes antiavalots dels Mossos d’Esquadra, quatre cotxes patrulla, diversos policies secretes, una ambulància i guàrdies de seguretat de l’empresa Sabico s’han presentant al CREA okupat de Tarragona per fer fora les persones que des del 19 de juliol han convertit l’edifici
L’ ALT(R)AVEU és un documental que parla de la dona en la música, tant a dalt com a baix de l’escenari.
El Llibre Negre continua el seu camí. Després de Palma i Manacor (Mallorca), es prepara una tardor que comença a estar pleneta. De moment, -14 de setembre a Balaguer (Noguera), al Casal Lapallavacara (c/ Francesc Borràs, 19), organitzat pels Trinxats i l’Assemblea Pagesa. -18 de setembre, Reus (Baix Camp), a la Taverna Despertaferro (c/ Martí
(Foto de Pere Ferré al Diari de Tarragona) L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, en tornar de vacances, ha donat suport a la iniciativa del PP de treure els llaços grocs demanant la llibertat dels presos polítics catalans que s’havien penjat a la xarxa que embolcalla una part de la muralla de la ciutat. És important deixar
Alguns atribueixen aquesta frase a Jordi Cañas, avui tertulià de Catalunya Ràdio i ahir boxador de Ciudadanos, el partit taronja per més pistes per als que es pregunten quin seria el paper de personatges com aquest i els que vibren amb Rivera i l’Arrimadas si ens muntessin precisament un Ulster per cagar-nos. Doncs orangistes, és
I per no deixar ningú ni cap gènere desatès ni mancat de representació, segons sembla un dels propers llibres on s’inclouran les meves paraules en serà un de poesia que recollirà poemes des finals dels 90 del segle passat fins ara. El publicarà Calúmnia Edicions de Mallorca en la seva col·lecció Moix Negre i tindrà
Un article publicat el 1972 a la publicació “Terra lliure”, butlletí de la CNT per a l’interior fet des de Paris. L’article el signa E. C., que no sé qui és, però en moltes coses sona a ara. “El catalanisme de la clerecia catalana, estretament estacada a l’autoritat vaticana i a la prioritat de la
Fa tres setmanes, ens assabentàvem de l’expulsió d’uns veïns, magnífics veïns, de la Part Baixa de Tarragona, com a conseqüència de la conversió de la ha estat casa seva durant els darrers anys, en un pis turístic. Era el mateix dia que en la Comissió de Turisme de l’Ajuntament la consellera Imma Rodríguez feia públic
Avui ha mort Pep Laguarda (https://www.vilaweb.cat/noticies/amb-la-mort-de-pep-laguarda-la-musica-valenciana-perd-el-seu-referent-mes-magic/) i toca recordar-lo tal com s’hauria de fer sempre, perquè el seu disc “Brossa d’ahir” continua essent un dels discos grans dels cantats en català. Sense concessions, sensible fins més enllà del que és recomanable. L’any 2007 en vaig escriure això: “Jaume no et volen aixina de lliure” “Jaume,