Prendre la paraula

jordimartifont

Paraules són punys

Zapata, el dia que vam néixer

31 de desembre de 2013

Vaig néixer políticament la nit entre el darrer dia del 1993 i l’1 de gener del 1994, quan milers d’homes i dones amb la cara tapada per no singularitzar-se van ocupar diverses ciutats de l’Estat mexicà de Chiapas i em van omplir el cap, el cos i el cor amb un discurs i unes idees

Llegir més

Vida

22 de setembre de 2013

Sobre la vida i la mort, sobre viures i morirs. Vius i morts. Sobre tot el que comporta notar com fluex la sang per les venes o tot el que comporta no notar-ho i que també passi. Una vena és un vas sanguini que porta la sang cap al cor. I sobretot, que passi la

Llegir més

Heidegger: el llenguatge, propi de la humanitat?

4 de juliol de 2013

Martin Heidegger (1889-1976), s’afilià al NSDAP, el partit nazi alemany, el 1933. Afirmava que era d’ascendència alemanya i no tenia ni sang jueva ni de color. Com a rector de la Universitat de Friburg va ser un dels organitzadors la celebració de la revolució nacional-socialista que portà per títol «Amb Adolf Hitler per a l’honor,

Llegir més

Hannah Arendt i la banalitat del mal

1 de juliol de 2013

Afirma la Hannah Arendt (1906-1975) a “La condició humana” que és el llenguatge el que funda la comunitat i és gràcies a ell que l’ésser humà viu en col·lectivitat, tot gràcies i com a conseqüència de la paraula. I és amb ella que l’ésser humà passa a ser ésser polític, capaç d’entrar en diàleg amb

Llegir més

Bombolla

25 de març de 2013

Ara ja ho sabem i ho repetim. Al 2008, l’explosió de la “bombolla immobiliària” va desencadenar una crisi de dimensions planetàries que ens ha portat a la misèria col·lectiva més gran des del 1929, quan com sabeu també hi va haver una gran crisi. La bombolla es va inflar i va petar. Ja ho tenim

Llegir més

Competència

19 de març de 2013

Ens hi eduquen per tal que ens resulti la normalitat, la forma única i assumida per tothom en què la humanitat ha progressat i ha avançat, el relat excloent i gens complex -senzill d’entendre per al més ximple del ramat- que ens permeti explicar per què som on som i per què hi som així.

Llegir més

Cooperativisme

2 de març de 2013

M’imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rendé, Rendé i Ventosa, des de l’Espluga de Francolí, als Països Catalans. I me l’imagino perquè mai no va passar, tot el contrari, més que els cossos van ser les idees les que es van desplaçar en paper escrit fins a la Conca de Barberà i van

Llegir més

Mercats

7 de novembre de 2012

Mercats és plural de mercat i com a tal l’hauríem de contemplar. Una paraula que gràcies a la essa final passa a denominar diverses unitats de la paraula primitiva o original. Però no és el cas. Si mercat ens apropa a la vida que recorre els llocs de venda de verdures, peix, carn i ous

Llegir més

Canadenca

12 de juliol de 2012

Seria una tenda de campanya si això fos un catàleg d’un supermercat qualsevol, però és una aproximació sense massa convenciment a un diccionari. Per això, intenta reunir nous significats per a paraules que estan desaparegudes -a vegades elles senceres i altres només en els significats, dels nostres lèxics particulars i més encara col·lectius- o un

Llegir més

Lladres

9 de març de 2012

Un atracament a una entitat bancària del barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau. Botí: 5.000 euros. Hi ha amenaça amb una arma de foc i els treballadors lliuren als lladres els diners. Els Mossos munten un dispositiu policial per detenir-los i un d’elles en poques hores acaba engarjolat. Un atracament des d’una entitat

Llegir més

Auster i Humpty Dumpty

24 de novembre de 2011

Conversa entre Stillman (el pare boig) i l’escriptor que es fa passar per investigador, Quinn, el propi Auster. –A través de l’espill, capítol sisè. -Interessant. -Més que interessant, senyor meu: decisiu. Fixi-s’hi bé, i potser aprendrà alguna cosa. En el petit discurs que dirigeix a Alícia, Humpty Dumpty esbossa el futur de les esperances humanes

Llegir més

Galeano, emoció, revolució

14 de setembre de 2011

Eduardo Galeano (1940-) va seure davant meu a la Lacandona i l’Encarna es va emocionar. Jo no el coneixia ni el reconeixia ni l’havia llegit mai. Un cos que no té escales cap endins és un cos i res més si no l’has transitat. Els cossos no emocionen. Les paraules, sí.(Continua) Helena Villagra sap com

Llegir més

Ionesco, xerrameca és no res

4 de març de 2011

Els dos matrimonis protagonistes de La cantant calva, d’Eugène Ionesco (1912-1994), els Martin i els Smith, són paradigma de la impossibilitat de comunicació malgrat compartir paraules, llengua i fins i tot continguts. El que surt de les seves boques no és res més que xerrameca, no res amb forma de paraules, però és evident que

Llegir més