El bloc d'en Jordi Martí

Tots els governs del món, al final del seu mandat i davant d’un nou procés electoral, aprofiten per fer balanç i fer difusió de l’obra feta, intentant persuadir els ciutadans de la bondat de la seva acció de govern i del compliment dels compromisos adquirits. A les portes de les eleccions municipals del 22 de maig però, els barcelonins estem vivint un episodi mai viscut anteriorment. Jordi Hereu i el seu govern progressista, socialista i post comunista està gastant milions d’euros en propaganda electoral pagada amb els nostres impostos. L’espectacle és digne de dos rècords Guinness: el de la manca d’escrúpols polítics i el del malbaratament de recursos públics, ambdós especialment greus en èpoques de crisi econòmica com l’actual.

El PSC-PSOE, aquí i arreu, ens té acostumats a la desmesura propagandística quan s’acosten unes eleccions. Els governs socialistes de Barcelona, des de fa 32 anys, s’han distingit per ser una màquina a propulsió de difusió publicitària massiva. Aquest ha estat el seu principal fet diferencial respecte la resta de forces polítiques. En èpoques de vaques grasses aquesta realitat ha estat relativitzada per la ciutadania i per l’opinió publicada. (cal tenir present, a més, que molts mitjans de comunicació, ara per ara, aconsegueixen salvar els seus comptes d’explotació gràcies als ingressos que obtenen en concepte de publicitat institucional de l’Ajuntament de Barcelona). Ara però, amb la greu crisi econòmica i social que ens afecta, mantenir i fins i tot augmentar la despesa en publicitat, propaganda i autobombo és insultant i digne de polítics sense escrúpols. I si a més, aquesta actitud la protagonitzen partits polítics autodenominats d’esquerres i progressistes, és doblement feridor i humiliant.

Des de fa unes setmanes el Govern de Jordi Hereu ha llençat la casa per la finestra en una cursa embogida dirigida a narcotitzar les consciències dels barcelonins, i a ensucrar i a inflar una acció de govern que ha fet aigües per tot arreu aquests últims anys. Hereu i els seus -els que encara no l’han abandonat- estan utilitzant tots els mitjans per convèncer la gent, inclosos els 107.000 barcelonins aturats, de les maravelles de la seva política. Cada dia es publiquen nous fulletons, opuscles i especials informatius encartats als principals diaris del país. Cada dia obrim la televisió i ens sorprenem amb nous espots i anuncis amb qualsevol excusa que no aporta cap valor afegit a la qualitat de vida de la gent. Cada dia descobrim nous opis a la via públia signats per l’Ajuntament de Barcelona. Cada dia apareixen noves tanques publicitàries exteriors que canten les lloances del senyor Hereu i del seu govern. Cada dia escoltem noves insercions publicitàries a les ràdios recordant-nos que el nostre alcalde i el nostre Ajuntament ens fan la vida més fàcil. Cada dia descobrim més banderoles pels carrers de la ciutat informant-nos de l’activitat municipal. Cada dia obrim la bústia de casa i trobem revistes i gadgets municipals. I cada dia ens indignem més per la burla i la manipulació de les que som objecte. Com diu la foto que acompanya aquest text, Tot per Barcelona.

Hereu i el PSC es gasten milions d’euros en propaganda. Pura propaganda electoral que el PSC-PSOE s’estalvia de pagar perquè la paguem els barcelonins amb els nostres impostos. Es la desmesura total. Es un insult a la intel.ligència. Es una mofa als 107.000 barcelonins a l’atur. Es un mostra de despreci il.lustrat a la gent del carrer. Erròniament es creuen que aquesta demostració de prepotència els ajudarà a remontar en les enquestes. En el fons, és una demostració palpable d’inseguretat i de por al fracàs. S’han gastat en els primers dos mesos de 2011 tot el pressupost de l’any per aquest concepte. I el que els queda per comprometre i gastar ja saben qui ho acabarà pagant: el proper govern municipal, del que segurament no en formaran part. Una actitud que té un paral.lelisme gaire bé idèntic amb el capteniment del Tripartit de Montilla, Puigcercós i Saura: es van gastar el que tenien i el que no tenien, fins a deixar un dèficit d’11 mil milions d’euros enguany i un deute de 35.000 milions, segons el Banc d’Espanya.

Aquesta cultura política, ja sigui amb crisi o sense crisi, s’ha acabat. L’estil socialista de fer política té data de caducitat. El 28-N va obtenir el que es mereixia -el seu pitjor resultat electoral des de 1.980-, i el 22-M tindrà, molt probablement, la seva pitjor derrota municipal a Barcelona i a altres ciutats de Catalunya i de l’estat. I gaire bé amb tota seguretat patirà la més humiliant de les derrotes a totes les eleccions a les autonomies de règim comú. I per postres, regalarà el govern de l’estat al partit de l’oposició per la incompetència i la frivolitat de ZP i del PSOE. Montilla, Hereu i ZP podran descansar tranquils. Un ja l’hem jubilat. I als altres dos, ni la propaganda ni el màrqueting els salvaran.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!