Com a la pel.lícula que porta aquest títol, Catalunya i el catalanisme polític estem a punt d’entrar en una nova dimensió. La tempesta que tenim al damunt no serà d’aigua i aparell elèctric, sinò que serà d’un gruix polític sense precedents.
La seqüència està molt ben dissenyada pels poders de l’Estat. La setmana vinent s’aprovaran uns pressupostos de l’Estat per al 2009 que no inclouran el nou sistema de finançament de la Generalitat, gràcies als vots dels 25 diputats catalans del PSOE. Podeu trobar-los a cortsgenerals.socialistes.cat
. A un mal sistema de finançament que previsiblement incomplirà l’Estatut d’Autonomia i que hipotecarà les nostres finances públiques els propers anys, s’hi sumarà un acatament del socialisme governant a la Generalitat. Posteriorment arribarà la Sentència del Tribunal Constitucional en relació al mateix Estatut aprovat per les Corts de l’Estat i refrendat pel poble català en referèndum. Una sentència que deixarà el nostre marc institucional d’autogovern tocat de mort.
Mentrestant, els poders polítics i també els fàctics de l’Estat estan avançant, com la onada gegant de la tempesta perfecte, en la seva croada dirigida a la línia de flotació de l’autonomia política i el fet diferencial catalans. Es parla obertament, fa mesos, de la limitació de la representació política de les autonomies al Congrés dels Diputats. En parlen des del PP i també des del PSOE. Amb modificació de la Constitució o sense, i amb una nova llei electoral, acabaran la feina.
I després què? Solament sé que amb un Govern de la Generalitat al capdavant del qual hi ha una persona que pertany al PSOE, com és el cas que ens ocupa, no tenim rés a fer. Posem-nos-hi doncs per evitar que la tempesta perfecta ens arrossegui i ens porti a les portes del final de la nostra història com a nació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El títol del teu blog em recorda a un article de Xavier Sala i Martin sobre la crisi econòmica http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Tormenta_Perfecta/Tormenta_Perfecta.htm. En ell és pot comprovar com enumera el conjunt de factor què ens empenyen al pessimisme però en la tertulia radiofònica posterior, ell va posar la nota positiva dient que: Tot i així, hi havia una diferència molt important amb el passat i era què els econòmistes i els gestors de l’economia mundial tenien eines i coneixements i experiència que no tenien el passat i, per tant, sabien que podien i no havien fer.
Per desgràcia ni el govern i els seus membres no m’inspiren la ni marge de confiança ni l’esperança de poder capejar el temporal que en Sala Martín tenia del gestors econòmics.