El bloc d'en Jordi Martí

“L’impacte mediàtic de la manifestació, tant a nivell intern com a escala internacional, no pot deixar a ningú indiferent”

Després d’haver viscut una jornada històrica, gràcies a l’èxit monumental de la manifestació de la Diada de l’11 de setembre que va col?lapsar el centre de Barcelona en demanda de la independència de Catalunya, estem davant de les primeres anàlisis sobre les repercussions que ha de tenir aquest gran esdeveniment polític i ciutadà. L’impacte mediàtic de la manifestació, tant a nivell intern com a escala internacional, no pot deixar a ningú indiferent. Ha estat una bomba política i informativa que ha trencat esquemes, fotos fixes i propostes ambigües. El tsunami democràtic català ha inundat les platges d’un estat espanyol que ha estat incapaç, no solament d’atendre les nostres justes reivindicacions durant anys, sinó també de reaccionar com s’esperaria d’un estat avançat i membre de la Unió Europea. L’Espanya oficial ha reaccionat, majoritàriament, entre el silenci i el menyspreu. El missatge que hem llençat el milió i mig de manifestants és clar, contundent i unidireccional: volem l’estat propi; l’estat català, tal com deia la pancarta que obria la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Però érem molts més que el milió i mig que vam ser-hi físicament. Són molts milers més els catalans que per diverses raons no es van poder desplaçar a Barcelona l’11 de setembre i que formen part del percentatge superior al 50% que les enquestes assenyalen com a votants a favor de la independència de Catalunya. I aquest tsunami continuarà creixent els propers mesos. Es un moviment popular imparable. Com ha dit el President de la Generalitat, que dit sigui de passada està exercint un lideratge polític i institucional indiscutible d’ençà de la mateixa convocatòria de la manifestació de la Diada, no hi ha res escrit i tot és possible. Però darrera d’aquestes paraules s’hi amaga una indiscutible voluntat de liderar el procés cap a la independència, responsabilitzant-se de construir estructures d’estat, progressivament i des de la màxima unitat política i civil possibles. I en un context internacional no hostil, però tampoc propici a modificacions de l’statu quo, amb una crisi econòmica i financera sense precedents, i amb uns poders de l’estat que ja han començat a jugar per avortar la primavera catalana, res serà fàcil. El procés cap a la llibertat requereix d’una gran unitat, d’una gran determinació i d’una encara més gran capacitat de resistència, com ha dit el mateix President Mas. I precisament per aquestes immenses dificultats que ens trobarem els propers temps, cal un líder polític i un Govern de la màxima solvència i rigor. En definitiva, tenim el millor actiu que podíem tenir per entomar aquest llarg i tortuós camí cap a la independència, tal com hem pogut veure en les compareixences públiques que el President Mas ha tingut aquestes darrers hores, carregades de solvència i garantia. Artur Mas i Convergència tenen un a responsabilitat històrica: liderar el procés cap a l’estat propi, teixint la màxima unitat interior, negociant amb el govern central l’agenda del divorci i guanyant complicitats comunitàries i internacionals.