El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

12 de maig de 2011
Sense categoria
0 comentaris

LA FÍ DEL MITE DE LA DOBLE ÀNIMA DEL PSC

La cursa de la debacle política i electoral del PSC-PSOE fa anys que dura, però la dolorosa derrota dels socialistes catalans el 28-N, sumada a les conseqüències de la penosa votació dels seus 25 diputats al Congrés dels Diputats d’ahir sobre el pagament del Fons de Competitivitat, presagien l’enfonsament del Titànic. Mai com ara, el PSC-PSOE havia demostrat tanta feblesa, tanta inconsistència, tanta incoherència i tanta irrellevància. Sense líder, amb un projecte ideològic i polític en fallida i segrestat pel PSOE, la filial catalana socialista està a punt d’iniciar un procés cap a la marginalitat política i la indigència electoral.

Les dues ànimes del PSC s’han fusionat en una. El PSC autonomista, sensible als plantejaments de país -de mínims- i amb sentit institucional, ha deixat d’existir. La votació dels seus 25 diputats a Madrid ha estat la major de les renúncies i el pitjor dels comportaments polítics dels darrers trenta anys, gaire bé al mateix nivell que el seu suport a la LOAPA. Solament la derrota electoral sense pal.liatius a les eleccions municipals del 22-M, arreu del territori i començant per l’Ajuntament de Barcelona, els pot fer reaccionar. El congrés del PSC, previst pel mes d’octubre, pot ser el dels ganivets llargs o el de la seva regeneració. Regeneració que passa per un nou lideratge, pel distanciament del PSOE, per la renovació de la cúpula del carrer Nicaragua (Zaragoza, Iceta, Ferran, etc) i per un nou ideari i un nou programa polític, en línia amb els nous temps i amb la Catalunya del segle XXI.

Les reaccions polítiques, mediàtiques i ciutadanes a l’esmentada votació no s’han fet esperar. El ridícul ha estat gegantí. El PSC-PSOE està en estat de shock. En terminologia pugilística, està grogui i  noquejat. El posicionament dels 25 diputats del PSC-PSOE ha Madrid perjudica clarament les ja de per sí pobres expectatives de Jordi Hereu a Barcelona, però també perjudica greument a la resta de candidats socialistes que es presenten a les eleccions del 22-M. Les eleccions municipals passaran, però en funció de quina sigui l’hecatombe electoral socialista, podem presenciar una guerra civil en tota regla al seu congrés de la tardor. Els temps canvien, i el PSC, com els transatlàntics, no sap ni maniobrar ni canviar de rumb amb agilitat, quan la tempesta amenaça. Va directe cap a les roques. I no és cap bona notícia pel País. Els reptes i les amenaces que té plantejades Catalunya els propers temps són de gran magnitud. I el PSC no pot ni dimitir, ni desaparèixer ni regalar el seu capital polític. La derrota electoral que totes les enquestes li atribueixen el 22-M hauria de servir per fer-li veure que la defensa dels interessos dels catalans i de Catalunya no poden ser delegats a partits estatals. Catalunya és una nació i el seu sistema de partits hauria de respondre a aquesta realitat nacional diferenciada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!