El bloc d'en Jordi Martí

Falten 16 dies per les eleccions municipals del 22-M i cada vegada és més a prop el que podria ser una nova i devastadora ensopegada electoral del PSC-PSOE a Barcelona i Catalunya, i del PSOE a Espanya. La marca socialista es cotitza a la baixa i cada dia està més desacreditada i amb menys suport ciutadà. De fet, són els mateixos responsables socialistes i els seus militants els que fa temps que han perdut els referents ideològics i els valors que van ser el substracte d’un potent motor de canvi. El divorci entre discurs i praxi, la crisi econòmica global i el fet d’haver quedat dissolts en el magma Tripartit, han fet la resta.

El 22-M es presenta especialment amenaçador per al PSC-PSOE. A Barcelona totes les enquestes – La Vanguàrdia, CIS, etc- donen guanyadora la candidatura de CiU, amb Xavier Trias al capdavant, amb unes forquilles d’entre 15 i 17 regidors, en front dels 12 actuals. I Jordi Hereu, el candidat que no volia el carrer Nicaragua, es mou entre els 10 i els 12 regidors, en front dels 14 actuals. Cada vegada falten menys dies perquè el PSC-PSOE barceloní pugui recuperar posicions. Estem doncs davant d’un final d’etapa. Els 32 anys de socialisme a Barcelona, agonitzen. I la guerra bruta que han començat a utilitzar, inclosa la manifestació del 14 de maig contra les mesures d’austeritat i estalvi del Govern d’Artur Mas, que promouen per derribar-lo, és la mostra més fefaent de la seva impotència i de la seva manca d’escrúpols. La pèrdua de l’Ajuntament de Barcelona per part del PSC-PSOE pot portar associada la pèrdua de la Presidència de l’Area Metropolitana de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. Aquest escenari, més que factible, podria forçar la crisi total del socialisme català, que es veuria obligat a reinventar-se de dalt a baix.

Jordi Hereu podria tenir l’honor de ser el dirigent socialista que hauria de donar el relleu i la vara d’alcalde al primer candidat nacionalista, en 32 anys, que posaria la capital a caminar en paral.lel al projecte de País que CiU té per Catalunya. Aquest escenari, que provoca un autèntic vertígen a la cúpula socialista, provoca reaccions com la que acabem de veure aquesta setmana. Els líders -provisionals- del Tripartit s’han reunit d’amagat per coordinar estratègies contra CiU, el Govern de la Generalitat i Xavier Trias. S’han d’amagar perquè tenen vergonya d’haver de reivindicar la marca Tripartit. Una marca política desprestigiada i causant del desgavell i de la més gran de les irresponsabilitats governamentals, fins el punt d’haver arruïnat la Generalitat i hipotecat el futur de dues generacions senceres de catalans. Han perdut la vergonya i la dignitat, acusant CiU i Artur Mas de les mesures d’austeritat i estalvi que s’albiren. Molta gent es pregunta què ha de passar perquè els responsables d’aquest estat de coses siguin acusats i processats pels danys polítics, financers i morals provocats. La resposta, com va passar el 28-N, passa per les urnes. El 22-M hauria de ser l’estocada definitiva a un estil de fer política, a Barcelona i a molts altres municipis catalans. La regeneració, a Barcelona, passa per un nou lideratge, un nou projecte, i sobre tot unes noves maneres de fer política, que encarnen Xavier Trias i el seu equip. I ahir al vespre, en l’inici de la campanya electoral de CiU a la cúpula del complex lúdic de les Arenes, es va poder veure quin serà el nou full de ruta, de la mà de Xavier Trias, l’alcalde de tots.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!