EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
Mitjançant un apunt
al bloc del
Xiruquero-kumbaià segueixo el fil d’una conversa iniciada per una tal Júlia al
seu bloc La panxa del Bou (del
tot recomanable, per cert). Tot parlant de barbes
i barbuts, aquesta bibliotecària fa una referència al grup Esquirols i al
tractament pejoratiu i la ridiculització a què ha estat sotmesa aquella
filosofia de vida coneguda, de forma despectiva, com a ‘xirucaire’ o ‘kumbaià’.
El tema dona molt de sí, tenint en compte algun dels comentaris generats
en aquest apunt i l’ampliació que en fa el Xiruquero al seu bloc, on diu:
(Segueix…)
"El que resulta curiós, almenys a mi, és
com se’ns ha donat un caire pejoratiu als xiruqueros. (…) I em pregunto,
innocent de mi, què és el que ha portat alguns a donar aquest to pejoratiu? Tal
vegada la ignorància? Molt probablement"
De totes les opinions expressades en aquesta
conversa, vull destacar el comentari que fa el polifacètic periodista Gabriel
Jaraba (bloc) que, entre altres coses, va ser membre actiu del Grup de Folk. Diu:
motxillaire i, per a més inri, un dels fundadors del Grup de Folk. Quan una
vegada algun llepafils em va dedicar l’epítet, li vaig dir que a molta honra,
perquè els meus pares no tenien caseta a Cadaquès com els seus, i gràcies a les
xiruques vaig poder conèixer el país i no sortir ruc com ell.
El despreci envers el moviment excursionista per part dels "enterats"
de sempre -i amb ell, el menysteniment del moviment educatiu i social més gran
que ha tingut mai Catalunya- és un dels escàndols més sagnants que s’han vist
aquí".
Totalment d’acord. Per això, quan em diuen
kumbaià en to despectiu no m’ofenc. Al contrari. Sento una profunda llàstima
per la persona que ho fa. Penso "pobre ignorant, no sap el que es
perd". Em considero afortunat d’haver viscut l’experiència dels focs de
camp (que encara vaig poder gaudir), de les rutes pel Pirineu, de les vetllades
sota els estels, de les cançons en grup, de l’esforç recompensat per la visió
des d’un cim, d’haver après de la forma més directa què vol dir ‘compartir’ i
què vol dir ‘austeritat’ (ara en diuen ‘solidaritat’ i ‘sostenibilitat’).
Podria estar-m’hi hores. I parlo en passat, però tot just vinc de passar un cap
de setmana acampat al Pirineu amb els companys i companyes de sempre (els amics
de veritat) i de trescar per la magnífica vall de Tavascan.
Kumbaià jo? Xirucaire? I tant!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I bé: entenc la teva passió xiruquera. Els qui hem passat per algun agrupament escolta, què et diré, posem-hi un Mare de Déu de Núria, sabem què hi ha al darrera d’aquest passat kumbaià! Per cert, encara ara recordo que amb la Filomena vam començar a empendre una curta però intensa carrera musical… per bé que sempre ens sortia tot a Última hora!
Salutacions company!
Hola Jordi,
Primer de tot dir que m’ha fet molta il·lusió retrobar-te, encara que sigui de forma virtual.
Entrant en matèria, estic totalment d’acord amb tu en el teu escit.
Pel que fa a Esquirols, sempre que els escolto, sento una part de la hsitòria del meu poble. Història que sovint no s’ensenya ni a les escoles ni als mitjans.Per què encara volen fer callar una veu que ja no canta des de fa 30 anys? Jo defenso el contingut i la vigència d’aquells mots.
Sense anar més enllà, encara impactats per la consternació de la mort de Lluís Maria Xirinacs, què millor que escoltar "Al banderer de la pau" (del disc "Colze amb Colze), per entendre qui va ser i què va significar per Catalunya.
Una forta abraçada,
Jordi (un xirucaire, kumbaià, esquirolaire…I AMB MOLT D’ORGULL!!)