EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
"Enlloc d’anar de viatge a la quinta forca hauríem de sortir de casa amb la motxilla i recórrer el país a peu".
Aquesta sentència la va dir el naturalista Jordi Sargatal en una entrevista que li vaig fer fa poc per a la revista Estris. I la defensava amb dues raons: d’una banda, perquè els grans viatges són consumidors d’energies fóssils, limitades i extremadament contaminants, tenint en compte el context de crisi ambiental que estem vivint.
(Segueix…)
De l’altra, Sagatal venia a dir que tots plegats desconeixem el nostre
propi territori, que podem anar a fer un trèquing a Austràlia sense
haver gaudit dels paisatges meravellosos de l’Alta Garrotxa i tants
altres indrets que tenim a tocar. Per això proposava "sortir a peu" i posava com a exemple els esforços que s’estan fent per recuperar i senyalitzar camins i senders.
Sargatal destacava dues iniciatives: el Camí del Nord, que va de la platja de Mataró al cim del Canigó per camins rurals, forestals i de muntanya, i el camí La sal de la vida, que va de Sant Feliu de Gúixols a Núria. Afortunadament n’hi ha moltes més, com el projecte d’El Camí, que està bastint una ruta cultural, natural i espiritual pels Països Catalans.
Tota una filosofia, una alternativa d’oci i turisme que parteix de la raó i que entronca amb un dels principis de l’educació ambiental: conèixer-valorar-estimar-defensar. Recórrer el país a peu és la millor manera de conèixer-lo, de valorar-lo, d’estimar-lo i, al capdavall, de veure la necessitat d’actuar per defensar-lo.
Ja ho deien els Esquirols el 1980:
que us adormen amb blocs de ciment,
desperteu vostra gent i sortiu a peu.
Si us adoneu
que us adormen i maten els rius,
desperteu vostra gent i sortiu a peu.
Quan sapigueu
que us adormen i cremen el bosc,
desperteu vostra gent i sortiu a peu.
que us adormen amb càlid sofismes,
crideu vostra gent i sortiu a peu."
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això és cert però també tinc una certa por que el foment de l’excursionisme ‘reconvertit’ en aquesta bestiesa del treaking no banalitzi la sortida a peu pels senders, alguns trams dels quals semblen la Rambla. La banalització turística, malauradament, també arriba a casa nostra, quan el turisme s’ha presentat com a única alternativa de promoció de molts indrets. Només cal repassar les ofertes de lleure que ofereixen pobles i entorns que abans ja en tenien prou en mostrar els seus paisatges.
Encara hi afegiria que, a més, hi ha molt viatger badoc a indrets exòtics que mira amb absolut menyspreu els estrangers que s’apleguen a les nostres barriades i les formes culturals que importen.