Fer política-ficció no és gens fàcil. I menys per un servidor, que no s’ha especialitzat en el seguiment de l’actualitat política, sinó en altres coses (entre elles, com va dir el company Saül Gordillo al seu bloc, a l’ecoperiodisme).
Tanmateix, aprofitant que s’acaba aquesta campanya electoral, no em puc estar de fer una anàlisi de l’espai polític verd, tant del tractament mediàtic que se n’ha fet com del possible comportament electoral dels votants ecologistes als municipis de Catalunya.
Per començar, cal dir que la invisibilitat de l’espai pròpiament ecologista als mitjans ha estat gairebé absoluta, fins i tot a Vilaweb, que ha obviat Els Verds en la sèrie dedicada als partits minoritaris (malgrat que, en conjunt, són la setena força a Catalunya, la primera extraparlamentària). No ha estat el cas de l’edició local de Badalona, que ha fet seguiment de la campanya de Els Verds-CUP a la ciutat, ni del ja citat blocaire Saül Gordillo, que es se’n va fer ressò en la sèrie sobre les municipals 2007.
(Segueix…)
A banda d’això, ben poca cosa. Sembla que els mitjans estan més
interessats en parlar d’un partit (de moment, extramunicipal) que basa el
seu discurs en la suposada "discriminació lingüística" dels
castellanoparlants, que no pas en el debat sobre les necessàries
polítiques que cal emprendre per fer front al canvi climàtic des dels municipis.
Segurament, la clau d’aquesta invisibilitat es troba en el fet que la
majoria de formacions polítiques ja han adoptat en el seu programa alguns
plantejaments ecologistes, més com a marca d’imatge que no pas com a
convicció, com analitza aquesta crònica del diari digital Tribuna Catalana.
Sigui com sigui, la fragmentació de l’espai polític verd tampoc no hi ajuda. Malgrat el tímid camí cap a la unitat iniciat els darrers anys, l’elctorat ecologista encara està confòs i, en el cas de les eleccions municipals, no sempre té una opció clarament verda per triar al seu poble o ciutat.
Cal pensar, doncs, que la major part de vot ecologista se l’endurà ICV, la formació que, en absència d’un partit verd ben organitzat, ha tret millor rendiment de la seva imatge ecologista i dels antics pactes amb Els Verds, dels quals només en queda el logotip i alguns membres, integrats dins la federació a través de la marca Esquerra Ecologista.
Podem pensar que una altra part del vot ecologista se l’endurà Esquerra, que en algun municipi va en coalició amb Els Verds, com és el cas de les Franqueses del Vallès, o les CUP, que en les seves candidatures integren persones dels moviments en defensa del terrtori i que en alguns llocs, com Granollers, Badalona, Girona i Celrà, fan coalició amb agrupacions locals de Els Verds.
La resta del vot ecologista anirà a parar a les candidatures pròpiament verdes allà on es presenten en solitari (Barcelona, L’Hospitalet, Piera, Cerdanyola, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Palau-Saverdera, Tossa…). I, evidentment, no es pot descartar que part dels vots ecologistes se’l reparteixin altres formacions o que vagin a parar directament a l’abstenció.
+Els Verds: camí cap a la unitat? (Egagròpila anterior)
+El medi ambient, un nou factor a considerar a
l’hora de votar (Tribuna Catalana)
+Cibercampanya: Els Verds (Saül Gordillo)
+Entrevista a Els Verds-Cup (Vilaweb Badalona)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a ecologista actiu des de fa 20 anys i per desgràcia he de dir que faré un vot nul.
Després de l’expulsió per part dels socialistes del conseller Salvador Milà i el seu equip, aquests han estat substituïts per titelles "Francesc Baltasar, Pallissé…" que no mouen ni mouran un dit sense el consentiment de l’amo PSC.
Així doncs, ja no hi ha cap opció mínimament ecologista amb possibilitatas d’obtenir representació.