EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
Avui fa Dilluns vinent farà un any que va morir Josep Palau i Fabre, poeta, narrador, dramaturg… i alquimista de les paraules. Sempre he pensat que la millor manera de recordar un artista és a través de la seva obra. Per això em plau compartir amb vosaltres un dels seus poemes: el ‘Cant espiritual’. Un text que em va impressionar des que el vaig llegir per primer cop i que m’ha acompanyat (i m’acompanya) en diverses ocasions. I és que, com diu Sam Abrams, molt sovint la poesia és una forma de filosofia.
Cant espiritual
No crec en tu, Senyor, però tinc
tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si
existissis.
Tinc tanta
necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu –i penso
creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em
desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et
detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis
algú.
¿Quan, Senyor,
estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més
despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la
vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu,
Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó
dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin
mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu,
Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé
la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense
paraules, tot el meu ésser pugui dir-te. Ets.
París, 14 de
maig del 1950
Josep Palau i Fabre. Poemes de
l’alquimista
Respon a sergi borges Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El primer aniversari de la mort d’en Palau i Fabre no és avui, sinó que es produirà el proper dilluns 23 de febrer. Aquell dia d’ara farà un any una boira espessa va embolcallar la ciutat de Barcelona. Era en Palau que s’hi havia transformat. Per això li deien L’alquimista.
Nosaltres el recordem mes a mes a http://blocs.mesvilaweb.cat/aniol
Salut!