L’Alt Zaplanès és aquell indret del meu país on de l’adob s’en diu portland, dels arbres grues i de l’horitzó envà. Un indret on els colors blancs, bruns i grisos conformen tot l’univers cromàtic i on el so més característic és l’omnipresència de les trepanadores pneumàtiques i les serres radials. Un indret on l’aigua es mesura en hectàrees de gespa i la vida en centímetes quadrats.
L’Alt Zaplanès és un indret i en són molts alhora. És al Baix Vinalopó i és a Andratx. És a la Vall de Boí i és a la Costa Brava. És a la Cerdanya i al Vallès. És a la Marina i al Baix Segura… Però l’Alt Zaplanès és, sobretot, a les butxaques d’or dels qui l’han fet possible. Fins quan?
(Foto: muntanyes de cases a l’Alt Zaplanès. Jordi Lon)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I és, més que en lloc, al Barcelonès.
Fins quan? Bona pregunta. Però no és una "maledicció divina". És una questió de model de societat.