EGAGRÒPILES

El 30 minuts dedicat a la mobilitat que va emetre ahir al
vespre TV3 (La llei de l’embús) va posar sobre la taula una qüestió clau: ja no hi
caben més carreteres. No vull fer demagògia i, per tant, he de dir que aquesta
no és la conclusió directa del reportatge. Però això és el que es desprèn de
l’anàlisi de la situació a la xarxa viària catalana, especialment, a l’entorn
de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Ja fa temps que diverses persones i
col·lectius alerten que la solució al col·lapse generalitzat no passa per
construir més carreteres, més autopistes, més cinturons ni més variants. El
territori és el que és i, en el nostre cas, és petit i limitat. A més, tal com
s’ha demostrat després de les grans ampliacions de la xarxa (anys vuitanta
i anys noranta), els cotxes ocupen els nous espais i tornen a col·lapsar-los
molt abans del que estava previst, amb els efectes que això té sobre la
mobilitat i la contaminació.

(segueix…)

La relació és clara: tant es construeix, tant
es col·lapsa. I aquesta tendència sembla repetir-se sempre de forma
proporcional. En canvi, hi ha experiències en altres països europeus que demostren
que la reducció de l’espai vial contribueix a la reducció del parc
automobilístic. Una mesura, però, que ha d’anar acompanyada d’una aposta clara,
claríssima, pel transport públic col·lectiu.

Hi ha qui acusa l’ambientalisme de dir sempre
que NO, de queixar-se sense proposar alternatives. En aquest cas, però,
l’alternativa és clara i passa per un SÍ ben gros. Un sí a l’aposta decidida pel
transport públic col·lectiu. Això, evidentment, vol dir inversió. I canvi de
prioritats. Vol dir que enlloc d’invertir en asfalt i rescat de peatges cal
invertir (i de quina manera!) en ferrocarrils. En els ferrocarrils que agafa la
gent. Amb més freqüència, més rapidesa i més qualitat. I cal invertir en línies
d’autobús que enllacin les poblacions d’interior de comarca amb les estacions
de tren. I cal invertir en espais per deixar el vehicles prop de les estacions
de tren. Cal invertir-hi de valent.

Tota la resta significa consum d’un territori
limitat, col·lapse, pèrdua de zones agrícoles i corredors biològics, consum
energètic, contaminació, escalfament global… Cal continuar?

(Imatge: Google Maps)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!