EGAGRÒPILES

Va ser considerat el poeta del poble, tal com ho recorda una placa a la façana de la seva casa natal. Alguns dels seus llibres van ser prologats per escriptors de l’alçada de Joan Maragall o Puig i Ferreter. Va estar vinculat als intel·lectuals modernistes del grup L’Avenç i amb dos dels seus membres (Jaume Brossa i Pere Coromines) va fundar el Teatre Independent i va introduir l’obra d’Henrik Ibsen. Va escriure més de quaranta peces dramàtiques, entre les quals destaquen L’escurçó, Fructidor, El cor del poble, La barca nova o Els vells (amb la qual va obrir el debat sobre la necessitat de crear un subsidi per a la jubilació) i en va estrenar unes quantes al Teatre Romea, amb gran èxit de públic i de crítica, i amb la participació de primeres figures de l’escena catalana, com Margarida Xirgu. També va escriure poesia (publicada al volum Ofrenes el 1902) i diversos articles, discursos i altres textos en prosa. Va ser traduït al castellà i al francès i algunes obres van ser enregistrades i retransmeses per Ràdio Barcelona. Hi ha historiadors de la literatura que el consideren com un dels autors cabdals per entendre el teatre modernista i el tombant del segle XIX al XX. El seu nom ha passat a designar una biblioteca, una escola, un centre d’estudis i el carrer on va néixer, a Sant Andreu del Palomar. Malgrat això, és un dels molts, moltíssims autors oblidats del segle XX, el “segle d’or” de la literatura catalana, en paraules de Joan Triadú. Després de la seva mort, el 9 d’octubre de 1928, es van editar les seves obres completes, però des de llavors -amb l’honrosa excepció d’alguna reedició escadussera i de la representació de La barca nova al TNC la temporada 1999- no se n’ha cantat ni gall ni gallina. Ignasi Iglésias, un entre tants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!