EGAGRÒPILES

Després d’uns anys de desunió i desorientació generalitzada
en l’espai polític ecologista del país, hi ha indicis que fan pensar que les
diferents branques d’Els Verds han
iniciat un camí que els podria portar, tard o d’hora, cap a
l’acció unitària.

Un camí que s’ha iniciat, si més no, en el terreny electoral, on la desunió havia creat
una considerable dispersió del vot verd i un desencís en l’electorat potencial. Les llistes presentades a les tres darreres convocatòries semblen confirmar aquests
passos cap a la coordinació política.

(Segueix…)

Així, a les eleccions europees de 2004, els partits verds de
Catalunya, les Illes i el País Valencià van acudir a la convocatòria amb
candidatures úniques per a les diferents circumscripcions electorals sota el
paraigües de la coalició Els Verds ? Grup Verd Europeu (a nivell estatal: Los
Verdes ? Grupo Verde Europeo). Amb això van aconseguir ser la sisena força al
País Valencià i a Catalunya, i la setena a les Illes.

A les darreres eleccions autonòmiques del Principat, els
partits verds catalans van aconseguir, de nou, certa unitat amb la següent
estratègia: d’una banda, Els Verds-Opció Verda i Els Verds-L’Alternativa Ecologista van
presentar una candidatura conjunta a la demarcació de Barcelona i van renunciar
a fer-ho a la resta de demarcacions. Conseqüentment, Els Verds-Alternativa
Verda va presentar llistes a Girona i Tarragona, però no a Barcelona. Amb
aquest repartiment de facto, el vot
verd es va concentrar i les llistes ecologistes van quedar en setena posició al
conjunt del territori, consolidant-se així com a primera força
extraparlamentària.

En les properes eleccions municipals (i autonòmiques al País
Valencià i les Illes) la tendència a la unificació i a la no-competència
territorial sembla consolidar-se. Així, pel que fa a les municipals del
Principat, i malgrat la complexitat de les dinàmiques a cada municipi, Els Verds-L’Alternativa Ecologista, Els Verds-Opció Verda i Els Verds del Vallès Oriental presenten
candidatures conjuntes o complementàries a diversos municipis de la demarcació
de Barcelona (Barcelona, l’Hospitalet, Piera, Cerdanyola del Vallès), així com llistes conjuntes amb la CUP a Badalona i a Granollers i amb ERC a Les Franqueses. A la demarcació de Tarragona es presenten a Reus i Mont-Roig del Camp.

Per la seva
banda, Els
Verds-Alternativa Verda presenten llistes a diversos municipis de les
comarques gironines (Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Palau-Saverdera i Roses) i
ho fan conjuntament amb la CUP a Girona
i Celrà.

Pel que fa a les eleccions autonòmiques al País Valencià i a
les Illes Balears, l’existència de les candidatures conjuntes han possibilitat la concentració de les diverses formacions
verdes en aquests territoris. És el cas del Compromís pel País Valencià, del Bloc per Mallorca i de les coalicions Junts per Menorca (PSM-Els Verds) i Eivissa pel canvi, que integren i unifiquen l’espai polític ecologista a les diferents illes.

Queden diverses incògnites per resoldre, com ara veure si
aquesta tendència a la coordinació i la unitat política anirà més enllà un cop
superat aquest cicle electoral. O veure el paper que prendran en aquest procés
unitari Els Verds-Esquerra
Ecologista de Catalunya, l’única branca d’Els Verds que queda dins
d’Iniciativa per Catalunya, però que en un comunicat recent ha anunciat la
intenció de marcar un perfil propi després de les municipals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!