EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
Us convido a llegir l’article Entusiasme sospitós que ha publicat en Carles Capdevila a l’AVUI d’avui.
Finalment, algú que parla dels caps escoltes i dels monitors d’esplai com a persones que treballen per canviar el món. Finalment, un article que anomena els campaments i les colònies sense que prèviament hi hagi hagut cap accident.
I, sobretot, finalment, un article que posa sobre la taula la importància de les
entitats d’educació en el lleure en la formació de persones
responsables, compromeses i participatives.
Gràcies, Carles, per atrevir-te a trencar els tòpics sense por que t’acusin de ser Kumbaià. Bona feina.
(Foto: www.escoltesiguies.cat)
+ Entusiasme sospitós (enllaç a l’article)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Capdevila sempre ha defensat els monitors d’esplai i cau, de fet en el programa que rpesenta els diumenges al matí (eduqueu les criatures) n’ha parlat diverses vegades, crec que té prevista una entrevista amb caps escoltes o monitors d’espai, et recomano el programa.
Bé… m’alegra que de tant en tant alguna persona en aquest món reconegui la tasca que milers de persones duem a terme per les generacions futures i pel nostre món futur.
M’has alegrat el dia!!!
Salutacions cordials,
Em
dic Josep, treballo d’informàtic a un hospital i tinc 26 anys, però de
les moltes coses que sóc, o de les que es podria dir que puc ser, el
que em fa sentir més orgullós és que sóc membre d’una associació
d’educació en el lleure.
He sigut cap d’unitat durant 6 anys, portant grups d’infants i
joves de 10 a 17 anys, i també cap d’agrupament. En aquest temps he
intentat educar intentant transmetre uns valors per esdevenir persones
compromeses, participatives i crítiques amb el seu entorn i amb si
mateixes. Però sobretot, durant aquest temps he après moltes coses.
Eduquem, diem els que ens considerem educadors, per
transformar el món en que vivim. I el volem transformar en un lloc
millor, perquè la gent que hi visqui sigui cada dia més conscient dels
problemes que l’envolten, i a més, hi faci quelcom per tal de
solucionar-los.
És una tasca que porta a terme molta gent, una gran minoria podríem dir, sovint gent jove.
Força
jove si tenim en compte el perfil de gent que està al capdavant de
grans empreses o en llocs de responsabilitat on s’han de prendre
decisions polítiques que afecten a la societat. Gent jove sense por a
assumir responsabilitats, sense por a ser coherents amb els seus
ideals, i sense por a donar explicacions.
Donar explicacions als pares sobre perquè dediques tantes hores a
sortir d’excursió o a jugar amb infants en comptes d’estudiar o
treballar més, als amics sobre perquè divendres no aniràs de festa
perquè tens una reunió o dissabte perquè vas d’excursió, o al regidor/a
sobre perquè necessites tenir un espai tant gran per fer jocs amb
infants si ja hi han parcs i ludoteques.
És una tasca que hi ha gent que no comprèn, perquè la fem de
forma voluntària i gratuïta. Però això és perquè hi ha gent que no
comprèn que obtenim una gran recompensa a canvi, i no una recompensa a
final de mes ni tampoc material de cap mena, sinó una recompensa
immediata, i la obtenim jugant, ensenyant a jugar, aprenent a ensenyar,
compartint i vivint intensament… És una recompensa que obtenim també
al llarg del temps, passant el relleu a gent que amb la mateixa
il·lusió es fan seu un projecte que tant els ha reportat, on tantes
coses han aprés i compartit.
Ara que ja no sóc cap d’unitat, ara que ja no estic amb els
nanos, ho trobo a faltar. Per això intento donar un cop de mà sempre
que puc, ara des de l’associació.
Justament parlant sobre el
suport que podem donar als educadors, parlem tot sovint sobre el
reconeixement d’aquesta tasca. Sobre com fer que sigui més fàcil, com
obtenir més recursos. L’altre dia un company em preguntava: "però què
és el reconeixement ?" Després de llegir l’article "Entusiasme Sospitós" li
podria respondre que el reconeixement … és justament això.
Moltes Gràcies Carles.
^__^ Pep
Sempre a punt !