El foc és un element omnipresent en el nostre calendari festiu i esdevé un nexe cultural i d’identificació popular arreu del territori: de les fogueres de Sant Joan (del Canigó a Alacant) als focs del solstici d’hivern (falles al Pirineu, fia-faia a Bagà, pi de Centelles…), dels foguerons de Sant Antoni (a Mallorca, als Ports, a Gràcia…) a les falles de Sant Josep a València, de les tradicions ancestrals (la Patum, els diables, el bestiari de foc) a les tradicions recents i d’arrelament fulminant (els correfocs).
I ara, una directiva europea posa en estat d’alerta part d’aquest bagatge cultural, concretament el que utilitza material pirotècnic. El fet no seria greu si fóssim un país normal (ja que les directives europees poden adaptar-se a la realitat de cada país), però l’Estat que teòricament ens representa a Europa no ha mogut ni un dit per fer-ho. Desconeixement? Incompetència? Visió uniformista de la cultura? Sigui com sigui, ens toca alçar la veu, de nou, per defensar una evidència. Quina mandra…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!