Aquest és un any de poca neu. Malgrat tot, la
constant irrupció de fronts atlàntics durant les últimes setmanes ens ha permès
gaudir d’alguns paisatges enfarinats més avall del Pirineu, a la muntanya
mitjana.
Els cims enfarinats, que es diferencien dels
cims nevats pel caràcter efímer i dispers de la neu o el gebre que s’hi
diposita, són més propis de finals de tardor o principis de primavera.
Tanmateix, les temperatures suaus d’enguany ho han convertit en una tònica
habitual durant tot l’hivern. Muntanyes com els Ports, la serra de Mariola, Tramuntana o el Montseny han estat objecte d’aquest fenomen cada cop que
entrava un front fred més o menys actiu.
Diumenge passat, des de la plana de Vic, el Montseny oferia l’aspecte que podeu
veure a la fotografia. Qui diria que minuts abans, el cim del Matagalls estava
emboirat, però sense rastre de neu? I és que, cap allà les dues, la
precipitació va venir d’una revolada i es va fer notar: neu al cim, calamarsa a
l’alçada de Collformic i aiguaneu cap a la terra baixa. Després del front, la
calma. I, amb ella, la imatge efímera dels cims enfarinats.
(Foto:
Jordi Lon)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ef