No podia començar d’una altra forma aquesta selecció personal de textos (lletres que, d’alguna manera o
altra, parlen de l’entorn o de la relació de l’home amb el medi).
I és que “Camins de Tarda”, un poema del
periodista i poeta gironí Xevi Planas, ha esdevingut per a mi tota una divisa des que el vaig llegir (i
sentir en la veu de Josep Tero) ara fa uns anys.
(Segueix…)
Camins
de tarda
Que sempre puguis veure l’horitzó
ben lluny i que els vents de ponent no
t’assequin el pou de les paraules.
Et queden només
el paisatge dels teus ulls
i la llengua de la teva gent.
Ho veuràs quan trepitgis,
per camins de tarda,
els solcs que han deixat
les mans d’aquesta
terra.
Xevi Planas
Interpretat per Josep Tero al disc
“Camins de tarda” (1998) sobre una musicació de Toni Xuclà.
(Foto: Jordi Lon)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quasi nom