EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

4 de març de 2009
2 comentaris

Ausiàs March, dels manuscrits al facebook (passant per Raimon)

El 4 de novembre de 1459 el cavaller i poeta Ausiàs March va morir a la ciutat de València. Aquest any, doncs, en fa 550. Gairebé res. Què són cinc segles i mig en la immensitat de l’univers? Tanmateix, el temps no ha passat en va i, contràriament a l’efecte dissolvent que acostumen a tenir els anys sobre la memòria cultural, l’obra d’aquest escriptor ha transitat amb èxit des del segle XV fins al XXI.
Ahir mateix algú em va convidar a fer-me seguidor d’Ausiàs March al facebook. I és que a les xarxes socials d’internet, com al món, hi ha lloc per a tot. També per a la literatura catalana. Però aquest trànsit no hagués estat possible si l’obra de March no fos consistent. I encara menys si no hagués estat llegida, estudiada i, en darrer terme, difosa per diversos canals, dels manuscrits a les biblioteques virtuals, passant per les auques i, evidentment, les cançons. A hores d’ara, qui pot negar la contribució de Raimon en la recepció de l’obra de March?

N’hi ha més (una prova sonora, per si cal …)

“Veles e vents” (Ausiàs March / Raimon), una de les candidates a figurar entre les millors cançons en català.

Poema XLVI (fragments)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March

  1. Aquest matí trescava amb el meu cotxe per les carreteres del Pla de Mallorca i he escoltat una veu espanyola que parlava d’Ausiàs March. Anava explicant les bondats de l’obra marchiana, deia que era l’autor de Veles e Vents, parlava de Raimon.
    Tot seguit ha comparegut una dona, de la qual no puc recordar el nom, pobrissona, però era la responsable d’alguna biblioteca o institució cultural de València. Ella també ha parlar en espanyol sobre el poeta i la commemoració. En cap moment ningú ha dit que Ausiàs March escrigués en una llengua diferent de l’espanyol.
    Al final ha aparegut un missatge de l’emissora “Radio5 Todo Noticias” des de València.
    No en tenen prou els espanyols amb els seus escriptors que s’han d’apropiar dels veïns? Això em recorda que March figura a la col·lecció de Clásicos Castellanos de Castalia. Quin personal!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!