Adéu-siau. A reveure. Passi-ho bé que cauen gotes…
No encerto a trobar la fórmula més apropiada per iniciar
aquest text. Potser el més senzill és anar de cara a barraca. Formalitzo, avui,
la meva aturada digital. Fa temps que no
escric res en aquest bloc. El mateix m’ha passat amb altres experiències
blocaires que, des de 2004, he anat obrint i tancant en aquest laberint de
bits.
Potser és que ja no tinc res més a dir. Potser és que m’he
cansat de parlar amb una pantalla sense saber qui hi ha al darrere. Potser és
que hi ha massa gent que parla i poca que escolta. O potser, tot plegat, és
fruit d’una nova situació professional i vital.
Necessito temps per pensar. Necessito temps per escriure. Però
la xarxa vol immediatesa, irreflexió, actualitat, banalitat. Res que ara mateix
m’interessi.
No sé si és "un adéu per sempre" o"un adéu
per un instant". Només puc donar gràcies als qui algun cop m’heu llegit,
als qui heu afegit comentaris. Vull imaginar que us ha servit d’alguna cosa. Si
és així, la feina no haurà estat en va. Per part meva, ha estat tot un plaer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’he seguit des del 5 de mar
Jo també t’he anat llegint, i no sempre la blocosfera demana immediatesa i irreflexió: hi ha blocs amb cara i ulls, com el teu, sense anar més lluny… Espero que et vagi bé i que si mai no tornes per aquí sempre puguis aportar coses…encara que siguin "A última hora", no sé si m’explico… ehem! Una abraçada!
La xarxa, a vegades, "simplement", vol qualitat. Actualment, i per desgràcia, la qualitat informativa, documental, divulgadora,… acostuma a venir de la gent del carrer, de blocs com aquest.
A vegades alguns canvis forcen a aparcar -espero que temporalment- alguns projectes. Espero doncs que sigui "fins a reveure"!.
Salut, manobre!
Ha estat un plaer seguir aquest bloc, sobretot per l’interès i la capacitat divulgativa de les teves reflexions. Et trobarem a faltar i per això t’animo a tornar a algun dia per a aquests móns digitals perquè hi tens gent que et llegeix. Coincideixo amb els altres comentaris en el fet que no cal tanta immediatesa en un bloc com aquest, diferent seria si estiguéssim en un mitjà informatiu. Gràcies i fins aviat!
Certament cal, de tant en tant, fer una aturada en el camí.
Tu decideixes quan. Ara.
I tu decidiràs fins quan.
T’he llegit amb molt de gust.
Molta sort i una forta encaixada.
Un bloc reflexiu com el teu no necessita el recurs de la immediatesa per ser interessant, ho has demostrat. Espero que hi tornin a haver egagròpiles.
Enhorabona per la feina feta, però no ens deixis orfes, digue-nos on et podrem seguir llegint, en forma de bloc o no, com ja vas fer antigament amb el sofregit1 i el sofregit2 (o el Despertaferro). Que no es perdi el fil.
Jordi, Avui he trucat a la revista Estris i m’han dit que ja no ets el cap de redacció. també m’han dit que has marxat a una altra revista, però no m’han sabut dir quina. He xafardejat per internet i he trobat aquest blog que tot just ara vols deixar córrer. Em deixes seguir-te la pista? Com puc contactar amb tu?