ES RACÓ D'EN JORDI

Aplec d'articles de combat

23 de setembre de 2015
0 comentaris

La independència, en Cañizares i el Papa

IMATGE DBALEARSAhir el cardenal Antonio Cañizares va convocar una vetlla per a divendres vinent perquè els creients resin por la unidad de España.  Bé he feta memòria i he provat de repassar textos bíblics però no n’he trobat cap ni un que establesqui el precepte d’adorar la ‘unidad de España’ ni de cap altre estat.  Aquest home troba que ‘no hay ninguna justificación moral para la secesión’.   D’acord, don Antonio.  Però igualment, jo deman: n’hi ha gaire, de justificació moral, per al sotmetiment a un estat de tot un poble si aquest majoritàriament vol reconstruir la seva independència?

O molt malament m’han ensenyada la doctrina catòlica o jo no tenc notícia que Jesús predicàs mai ‘la unidad de España’.  Mai.  Tan poc com la independència de Catalunya, la va predicar.  Ni tampoc va predicar la unitat de l’Imperi Romà, que era la ‘unitat” oficial vigent en el seu temps i en el seu país.  Alerta: tampoc no va predicar la independència d’Israel, que era la seva nació natal.  No.  Jesús de Natzaret va deixar ben clar que el seu Regne no és d’aquest món.  El seu missatge és el d’aplicar en aquest món el Regne de Déu, que ell concebia com una entesa fraternal entre tots els homes sense distinció de nació ni de gènere ni de classe social.

Jo no som cap teòleg però entenc que el missatge cristià no predica ni l’emancipació de cap nació ni tampoc el sotmetiment d’una a una altra.  No.  Predica la fraternitat, la reconciliació, l’esperit de diàleg, d’acord, d’entesa i de pacte en lloc de l’odi, la tírria, l’insult, l’amenaça o l’esperit de guerra.  Per tant, el missatge cristià, en tot cas, s’identifica amb qualsevol partidari d’aconseguir (o d’impedir) una independència pacíficament i des del diàleg.  En canvi, el missatge cristià s’oposa a qualsevol partidari d’aconseguir o de rebutjar la independència des de l’odi i la violència tant verbal com física.

Si la independència d’un país no té ‘ninguna justificación moral ‘i, per tant, és una immoralitat, mirau per on, aquests dies justament Sa Santedat el Papa Francesc és de viatge a un país immoral com deu ser Cuba pel fet d’haver proclamada la seva independència l’any 1898.  Enguany farà 117 anys d’ençà que el poble cubà viu dins la ‘immoralitat’.  Vostè què en troba, don Antonio, que el Papa es faci amb gent ‘immoral’, com deuen ser tots els cubans, que, al cap de 117 anys, encara no han fet el gest ‘moral’ de demanar i suplicar el seu reingrés a la seva exmetròpoli Espanya?  M’ho voleu explicar, Eminència?

Jordi Caldentey    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!