ES RACÓ D'EN JORDI

Com dic avui en aquest article que public en el dbalears.cat, ara em quadren totes les operacions de maquillatge de l’Estat espanyol d’aquests darrers anys fins avui.

El 10 de juliol del 2010, a ran de la sentència contra la mica d’Estatutet votat pel poble català del Principat -i prèviament ‘cepillado’ a Madrid el temps d’en Zapatero-, es va esdevenir la manifestació de masses més grossa fins llavors mai vista al Principat a favor del restabliment de l’Estat propi al Principat, perdut amb la desfeta del 1714.

Això, vist amb la perspectiva dels anys, va alarmar de valent l’Estat espanyol: la regió més gran en territori i en demografia dels dominis del Mediterrani, que són la mamella que el mantén, començava a estar farta i a dir prou.

A la capital de l’Estat s’encengueren totes les alarmes i decidiren fer una altra gran operació de llarg abast de maquillatge institucional i social, que ara veim que va consistir en cinc grans eixos:

1) Abdicació del rei vell i pujada al tron del rei nou, imatge fresca, rei jove.

2) Creació d’expectatives de ‘gran canvi’ social a l’Estat amb el ‘Movimiento 15-M’, curiosament ben publicitat des de tots els NO-DOs estatals d’avui: TVE, Antena 3, Tele 5, La Sexta, La Cuatro, 13 TV, Intereconomia i tot aquest repertori, el mateix repertori que, curiosament, minimitza o, fins i tot, censura les grans manifestacions de masses quan no li convenen, com va passar amb la més grossa de la Història de Mallorca, que el poble mallorquí va protagonitzar contra elTIL neofranquista i en defensa de l’escola mallorquina.

3) Canalització d’aquestes expectatives de transformabilitat d’Espanya, a fi de despistar els catalans del Principat que veien en la independència la sortida del cul de sac: ‘sí que se puede’, ‘podemos’,Podemos, Podemos en versió catalana de –Ada Colau- i creació mediàtica del seu contrapès –Ciudadanos– quan el primer teleinvent els fugia una mica de les mans.

4) Infiltració de l’Estat en la suposada ultraesquerra independentista i utilització d’aquesta per a criminalitzar el líder polític que s’ha posat al capdavant de les aspiracions populars de restitució l’estat català del Principat, que és n’Artur Mas, acusant-lo a ell (i no a l’espoli fiscal que pateix el Principat, com tots els dominis del Mediterrani) de ser el culpable de les ‘retallades’ que el President es va veure obligat a fer, conscient del mal immens que això feia a la seva pròpia imatge.

5) Rebentament des de dins, a través de l’ultraesquerra, del procés català del Principat cap a la restitució de l’Estat propi, vista la impossibilitat de rebentar-lo des de fora, fent fer el ridícul internacional a Catalunya en impossibilitar la investidura el President del govern votat pel poble i executant la profecia de n’Aznar ‘antes se romprá Cataluña’.

Ara som en aquest punt. Espanya n’ha sabut molt. Ens té la mesura presa. Ens du tres-cents anys d’avantatge i sap molt bé com ens ha de manejar. Però bé: per sort, Espanya no en té prou mai amb la ‘victoria’. Llavors necessita humiliar el ‘derrotado’. Amb el govern PP-Ciudadanos que, amb tota probabilitat sorgirà de les properes eleccions espanyoles, les humiliacions que esperen al Principat seran tan ferestes –ara ja ho veim la dieta estricta que li dicta en Montoro-, que la reactivació del moviment independentista està més que assegurada.

Per tant, indignem-nos amb la traïció de la CUP, desmoralitzem-nos humanament unes setmanes i, acte seguit, rearmen-nos moralment i amb la lliçó apresa que un país només es construeix (o es reconstrueix) des de la més ampla unitat nacional i mai, mai, mai des de subordinacions de la causa suprema a matisos ideològics, que ens despisten, ens divideixen, ens enfronten i serveixen només per a enfortir l’enemic.

Aprenguem la lliçó de la unitat nacional i deixem el debat ideològic per a l’endemà de la independència. Només aquell dia és constructiu, enriquidor i necessari aquest debat.

Enrabiem-nos, plorem i desconnectem humanament uns dies, màxim unes setmanes. Facem un gran alè i reemprenguem l’embranzida definitivament cap a la victòria final carregats d’il·lusió i amb la lliçó ben apresa dels errors que hem comesos.

Jordi Caldentey

Mallorca Oriental

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!