ES RACÓ D'EN JORDI

Ahir, 23 d’abril, vaig publicar en el dbalears aquest article, en què exprés la meva esperança que la nova llei que tramita el Parlament balear de protecció dels animals, posi fi d’una vegada i per sempre a les sàdiques, sanguinàries, monstruoses i psicopatològiques tortures de bous, que el nacionalisme espanyol té la barra d’assumir per bandera i, de passada, a qualsevol altre vergonyós ‘espectacle’ o ‘festa’ en què maltracten animals.

Davant el saludable, assenyat i civilitzat procés de prohibició de les salvatges, sàdiques i sanguinàries tortures de bous, que sortosament tramita a hores d’ara el Parlament de les Illes Balears, així com del maltractament d’animals per a fer-ne festa, l’ultranacionalisme espanyol més exaltat no té ara altres feines més que comparar l’aboliment de la llibertat de tortura i d’assassinat de bous innocents amb una imaginària prohibició dels cavalls a les festes de Menorca, festes en què van ben alerta a fer la més mínima injustícia a aquests animals.

Cal tenir molt poc respecte a les tradicions menorquines i a la gent d’aquesta illa germana per esquitxar de sang, amb aquesta comparança, les nobles festes menorquines en què fan servir cavalls, com per exemple a les de Sant Joan, de Ciutadella.

Per molt que qualque nacionalista exacerbat enlluernat amb la seva ‘fiesta nacional‘ cerqui catorze cames al moix, una cosa no té res a veure amb l’altra.  A Menorca, no s’hi diverteixen torturant cavalls amb punxides de ferro fins a foradar-los els pulmons, fins a fer-los morir desesperats de dolor, ofegats en la seva pròpia sang, extenuats de vomitar-ne tot el temps de l’horrible espectacle.

Llevat de l’estat d’Espanya, no hi ha en tot el planeta Terra cap altre estat que tengui per ‘art’, fins i tot per ‘festa nacional’ una orgia de sang, tortura, sofriment i dolor.  Només tenc notícia de qualque punt de l’Índia, on es dediquen, per fer no sé quina festa, a tallar el cap a una pobra cabreta d’un cop de tallant, davant una multitud d’energúmens enfurismats, que esclaten de mamballetes en veure l’espectacle, com una guarda de moneiots histèrics, assedegats de sang.  Així i tot, l’estat hindú no té la indecència de declarar ‘festa nacional de l’Índia’ aquest sàdic espectacle amb què es diverteixen els psicòpates que el practiquen o que hi fan mamballetes.  A més a més, la cabra, tan sols pateix un parell de segons.  Ara comparau-ho amb aquella mitja hora o tres quarts en què un torturador punx el bou amb ferros divertint-s’hi en veure’l vomitar sang, veient-lo desesperat, impotent, enrevoltat d’àvids de sang i de veure sofrir un animal indefens i que esclaten de mamballetes.

No puc entendre la poca empatia que heu de tenir per no plànyer el pobre animal.  És que vosaltres, entusiastes del patiment animal, quan us feis un tall a un dit amb un ganivet, no correu totd’una a posar-vos-hi aigua oxigenada, pols d’estancar ferides i a tapar-vos-el amb una trinxeta protectora?  Tan poca llàstima us fa la tortura sàdica i psicopatològica d’animals indefensos?  Us omple d’alegria saber que molts de bouets, encara agonitzants, pateixen com a darrera experiència de la seva vida sentir com un energúmen li arrabassa les orelles de viu en viu per exhibir-les com a trofeu als seus espectadors, que encara en fan festa, d’una barbàrie tan abominable?  Com hi pot haver gent tan cruel en el món?  A la fi veurem prohibida a les Balears aquesta salvatjada.  Ja passa d’hora!

Les manies que n’hi ha que tenen que abolir la llibertat de tortura vagi contra la identitat espanyola, no treuen cap enlloc.  Si fos així, també cercaríem prohibir el flamenc, cosa que ningú no es passa pel cap.  Senzillament perquè el flamenc no fa mal a ningú.  Si no t’agrada, no hi vagis i prou.  A més a més, sé cert que hi ha un fester d’espanyols que se senten ben espanyols i que estan empegueïts de la vergonya de les tortures de bous innocents i indefensos, senzillament perquè són persones humanes i són conscients que a cap d’ells no els agradaria sentir-se, per divertiment d’altres, mitja dotzena d’agulles de fer jersei clavades dins l’esquena.  I aquest patiment que no volen per a ells, tampoc no el volen per a un altre ésser animat, un pacífi herbívor com és un bou.  I menys per diversió.  No ho volen i són ben espanyols, tant o més com ho sou els partidaris de permetre la tortura d’un animal.  Una altra cosa és matar un animal de manera que patesqui el menys possible i el mínim de temps i per menjar-se’l, cosa trista però que és llei de vida.

A més a més, sé cert que qualsevol militant antitaurí, espanyol -o de qualsevol altra nacionalitat- estarà d’acord amb mi que, juntament amb la prohibició dels “toros”, s’hauria de prohibir qualsevol altra festa, fos espanyola, o mallorquina o d’allà on fos, en què hi hagi maltractament d’animals: encalçar ànneres, pegar tirs a coloms que amollen d’una gàbia, bregues de galls, bé: cap salvatjada ni una no ha d’estar permesa.  Això s’ha d’haver acabat!  Si tan sàdics són, que es torturin ells mateixos l’un a l’altre, veiam si els agradarà gaire!  Encara així n’hi haurà cap que vegi gens d’antiespanyolisme en els partidares de voler humanitzar els humans de qualsevol nacionalitat i de qualsevol indret del món?

Precisament això és l’encert d’aquesta llei que abolirà la llibertat de tortura defugint alhora criteris identitaris en establir ben clar que: ‘1. Amb carácter específic es prohibeix així mateix:
a) L’ús d’animals en festes, en circs amb animals salvatges i en espectacles en els quals aquests siguin objecte de mort, tortura, maltractament, danys, sofriments o tractaments antinaturals.’  Això, si ho reparau, tant si la ‘festa’ és forastera, com mallorquina, com d’allà on sigui.

Per un món més habitable i humà, avancem cap al respecte a totes les criatures de Déu!

Jordi Caldentey

Mallorca Oriental

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!